30.4.09

viatges

Abans d’endinsar-te en la virtualitat de la biblioteca ancores un fil en la realitat de l’espai i el temps perquè saps que et seria molt fàcil perdre’t per sempre més per lletres, terres i mars.

I viatges.

Puges en un vaixell suec que et porta fins a Canton, a la vora esquerra del riu Zhu. I tens la temptació de demanar que et deixin en aquesta ciutat encara tan petita emboletada a la part occidental de l’illa...












Però continues per allà on l’atzar et porti, i sense saber com canvies suecs per finlandesos i et trobes en el Gran Ducat de Finlàndia, fent un recorregut entre llacs i pobles en dies clars de l’estiu de l’any... No ets capaç de recordar l’any.











I viatges, viatges, viatges, tan de pressa que no te’n saps avenir. Recorres terres que saps que mai no veuràs perquè estan lluny i et fa mandra agafar l’avió o perquè ja no existeixen, al menys com tu les veus o les vols. Com aquesta Catalunya de 1804, just abans de la guerra del Francès, en què t’adones que han desaparegut o no s’han considerat els pobles de la teva infantesa; però no t’importa perquè saps que ets a casa.












I t’asseus una estona allà on penses que hauria de ser el poble i vas repassant la geografia de noms vells, nous i desapareguts. I quan et canses, te’n vas en un buf a Yale i comences a llegir la versió francesa del diari del venecià Pigafetta, aquell que va pagar per viatjar amb Magallanes i va ser un dels 18 supervivents dels 240 que salparen per fer la volta al món. I amb Pigafetta aprens una mica de no saps quina llengua filipina. I tornes amb ell i Elcano i 16 més.























I penses com en seria de fàcil tallar el fil, però no serà, no pot ser, no ha de ser. Per què no?

4 comentaris:

kika ha dit...

vols dir que et tenta la idea de tallar el fil?
ostres, jo aquest fil si que no el tallaria...em sembla!
s'hi està bé aquí!

mina. ha dit...

Aquest és el teu fil d'oci, de cultura, com en vulguis dir. Molt important si creus que ets a certa alçada de la piràmide de Maslow (una estructura correcta dins una teoria equivocada).

I la informació que necessites per viure bé més enllà de l'oci, informació sensible que t'afecta a nivell de salut, d'economia... la tens? o hi ha interferències, en el fil? o, simplement, no hi ha fil?
(no parlo de l'enèsima grip que no patirem)
M'encantaria que la biblioteca digital de la Unesco s'especialitzés en aquests temes. I pogués ser un punt de referència àgil, molt visible i d'autoritat. I no només publiqués cromets bonics que ens fan somniejar.

pere ha dit...

tallar el fil? sí i no, kika. De fet no hi ha un fil, sinó una teranyina de fils (redundant i enganxosa) sense aranya visible de la qual és impossible sortir. Ei, tampoc no passa res perquè és divertit anar descobrint els infinits filaments que et van ancorant. (t'agrada la meva metàfora sobre els fils de la teva marioneta?)

No, no, mina, aquest és el meu fil de vida, fil de banda ampla si vols; de fet, no hi ha fil o només hi ha fil. No crec en les piràmides, o, més ben dit, crec en les piràmides emmirallades en què els vèrtex tornen a conduir a la base a la qual jo m'apropo -o ja hi sóc- per morfondre'm definitivament, més enllà de biblioteques, somnis,imatges, autoritats...literatures.

kika ha dit...

pere, si que m'agrada la teva metàfora i ara mateix la trobo molt encertada. deu voler dir que avui no ha estat un bon dia ... demà serà millor! :-)