22.10.09

tres (3)

Fins que hi hagi cap novetat organitzadora i no s’arribi a la supressió dels estats, que jo calculo que serà aproximadament per la mateixa època en què Catalunya aconsegueixi la independència, em mantindré fidel racionalment a la forma de govern anomenada democràcia. És veritat que sota aquesta denominació existeixen formulacions organitzatives ben diverses que sovint poden ser ben poc democràtiques; a mi per exemple, m’esparvera quan un estat o una institució té en el seu nom oficial el mot “democràtic”, de la mateixa manera que desconfio d’aquella persona que necessita dir constantment “francament” per reblar les seves afirmacions.

De les democràcies comunament acceptades com democràtiques, hi ha sobretot dos aspectes que em preocupen: la professionalització –l’eternització en el càrrec- dels ciutadans que exerceixen el poder, altrament anomenats polítics (aquesta longevitat rectora també em sembla nefasta en la majoria d’àmbits relacionals) i el percentatge tan elevat de diferència d’opinió entre el que els polítics –representant lliurement elegits- creuen que és bo per a la població a la qual representen i el que la pròpia població representada creu que els és bo.

Podríem anar repassant de forma exhaustiva casos sobre el tema –la pujada d’impostos, les despeses protocol·làries, els impostos de successió, l’organització sanitària, el sistema educatiu...-, però seria excessivament llarg i qui sap si fosc, de manera que podem posar un exemple il·lustratiu de fàcil comprensió. A Barcelona hi ha dues avingudes de característiques físiques molt similars: la Gran Via i la Diagonal, deixem la primera. Fa dies que l’ajuntament per pròpia iniciativa ha organitzat una moguda sobre la segona per tal de reconvertir-la (la primera sembla que ja ens està bé). Ha enviat enquestes als ciutadans i ha pintat uns cercles en el propi passeig per tal que els que hi transitem recordem les preguntes bàsiques i hi pintem les respostes adients: “com ara”, “res”, “ja ho és".



















Estic segur que a la majoria de vianants i veïns de la Diagonal els anirien bé aquestes respostes que crec que fins i tot els passavolants més accidentals sabrien col·locar correctament dins de cada cercle. Creieu que ens farien cas? De cap manera. Els nostres governants faran el que voldran, perquè saben el que més ens convé i, a més, ens diran que som nosaltres els qui ho hem decidit en un referèndum, i que si algú no ha participat o ha errat la resposta és que és un mal ciutadà, sigui per desídia sigui per incapacitat. Que sé jo, potser tenen raó, a la fi, ells fa molts anys que es preocupen per tots nosaltres i nosaltres sembla que ens preocupen únicament per allò que ens afecta més directament, pur egoisme. Bé, estic segur que quan es facin les reformes tots els barcelonins i bona part dels catalans d’arreu, i fins i tot la majoria d’habitants del planeta, ens barallarem per poder passejar per una Diagonal amb una circulació de vehicles testimonial






4 comentaris:

iruna ha dit...

pere...

penso en un company que fa més d'un parell de setmanes que no ve a treballar. no hi ha baixa feta, ni tan sols ha donat cap senyal de vida. no hem pogut parlar amb ell. no sabem com està, què li passa...
motius? acumulació de coses que se li ajunten.

ara, llegint-te, penso, t'imagines si un polític desaparegués tres setmanes? segurament n'hi ha que ho fan, però no em referixo a desaparicions sonades per frau o altres...

mai he sentit cap informació de polítics que "estan de baixa", per depressió, per estrès, per atacs d'ansietat... sí algun atac de cor, alguna angina de pit... i imagino que no és perquè no en tinguen, imagino que també s'angoixen i ne patixen i han de conviure-hi i que hi ha moments que senzillament no poden continuar. però cada dia surten a la tele i als diaris, o a natros mos ho sembla, com si fossen "poders incombustibles", "inhumans" sense escrúpols...

lo poquet que he viscut de prop "la política", la de les institucions i de les persones a qui s'anomena "polítics", també he tingut la impressió que és "un món" molt tal com tu el descrius, com un món a banda de "les realitats", però...

res... que m'he quedat distreta pensant en les baixes laborals que també deuen necessitar els polítics, i que potser massa vegades els passa, com mos passa gairebé a tothom, que van tirant i tirant de la corda, acumulant, alimentant i reproduint tensions, tibantors, conflictes, cagades i malestars que, com passa amb totes les feines, no només afecten a la persona sinó a tot l'entorn.

esta percepció "monstruosa" que hi ha de la política... potser en part ja aniria bé que cada polític ne fos conscient i que intentés analitzar si en el seu cas és "aproximada a la realitat" o no, i a vore de què li servix l'anàlisi, però també en part me sembla "perillosa" perquè dóna poca oportunitat als suposats "monstres" i als altres d'aprofitar tot allò que no és "abominable" i de millorar el què calgue millorar.

com t'ho diria...? si a algú li dius i li insistixes que és pèssim, pot acabar-s'ho creient tant que solament acabe sabent comportar-se de forma pèssima, o "malament", o "regular", però... cal que procuréssem fer-ho "bé", no? i si entre natros veiem que mos podem ajudar, fer-ho, o si en necessitem, buscar-la.

res atra vegada, pere.

bona nit i au

(estàs bé? milloret? espero que sí. una abraçada. ja no sé ni el què he dit...)

Francesc Puigcarbó ha dit...

aquests que parlen tan de democràcia, que s'en vanten i sempre estàn amb l'estat de dret a la boca, en recorden a aquells venedors de remeis miraculosos de les pelis de l'oest que es feien dir "El honrado John". Ve a ser alló de diguem de que te'n vantes i et diré de que n'estàs mancat. Cony! m'ha sortit una traducció una mica sui generis del "dime de que presumes y te diré de que careces"

Montse ha dit...

Ai, m'he deixat això de les herències, a la lletania!

La Diagonal necessita reformes? jo no hi entenc, però abans nohi hauria molts altres indrets que també en necessiten i més urgentment? nusé, dic jo!

Jo només sé que les àvies (més velletes que jo) tenen por de passejar-hi perquè de vegades les embesteix una bicicleta)

ho he dit bé? embestir és prou català? ÔÔ

petonets en Diagonal (o a la Diagonal, si vols)

miquel ha dit...

T'entenc perfectament, iruna, i de tant en tant he anat pensant sobre el que tu dius, i comparteixo aquest sentiment, aquesta incomprensió.
De tota manera, parteixo d'una premisa que alguns polítics, és a dir, representants dels altres haurien de tenir en compte i no oblidar -evidentment expresso la meva opinió-: la feina -la funció de polític- hauria de ser circumstancial i amb data de caducitat (quatre anys, vuit, deu...) perquè a partir de cert moment hi ha la tendència a confondre el bé i els desitjos dels ciutadans amb els rpopis desitjos i ambicions (i qua parlen del que convé al país m'esgarrifen, perquè ha arribat a tal grau d'abstracció que confonen els habitants d'un país amb una entitat més o menys ideal que mai no ha tingut existència tangible pròpia); a més, el poder situa en una esfera de la realitat que s'allunya de les esferes de realitat en que viuen els que estan situats en altres esferes...
Uf, iruna, tot això pot ser llarguíssim i sense cap conclusió satisfactòria perquè per molt que parlem no canviarà res substancialment.
(ei, vaig bé, gràcies, petó:-)

Potser no sempre és així, Francesc, però és sospitós. Ja sabem que amb més o menys imperfeccions estem en una democràcia i certament repetir-ho fa de malfiar, com si aquell que ho diu no se hoacabés de creure o penses que els altresno ho tenen prou clar. Fins i tot els partits que porten el terme a la seva denominació haurien de fer una reflexió sobre la conveniència de treure'l (és clar que si ens posem a revisar els noms dels partits...)


La Diagonal és una de les vies barcelonines que necessita menys reformes, al menys fins que, i parlo només d'urbanisme, no se n'hagin fet moltes altres; és clar que si hem de fer passar un tramvia...
No, no, arare, la Diagonal és un dels epais on els vianants poden circular més tranquils, als menys més que en els carrers de l'Eixample, que tot i ser molt amples no són tan segurs, com a mínim pels ensurts.
Petonets en la millor direcció, que no adreça :-)