evocació africana

-Què li sembla si li posem la vacuna?

Havia anat al consultori per altres assumptes, però en repassar el seu historial, la infermera es va adonar que tenia l’edat en què es recomana vacunar-se contra la grip estacional. Ell, sempre cortès i confiat, no s’hi va saber negar i li va oferir el braç. La punxada, previsiblement indolora, li va produir una sentida inesperada.

-Crec que m’ha tocat una vena! –to excessivament aprensiu de vacunat primerenc?

-Impossible, és una intramuscular –veu conciliadora, però taxativa i escèptica, sòlidament segura, producte d’anys d’experiència.

En treure l’agulla, la sang li va començar a regalimar braç avall, però, cortès com era, no va fer cap comentari inapropiat; de totes maneres, es va atrevir a demanar el nom del producte que li havien inoculat per si de cas es produïa una reacció adversa.

-Ai, crec que ens hem equivocat –l’infermera va remarcar l’hem-; resulta que era una dosi de l’antitetànica. No es preocupi, ara li buscaré l’antiviral de la grip.

Ell, que ja hem quedat que era cortès i entenia les pressions de la professió, es va mostrar aparentment impertorbable. També és veritat que estava tan sorprès que no va tenir temps de reaccionar com ho hagués fet un altre mortal menys acostumat a acceptar que la vida (i la mort) no és més que un joc d’atzar. Ni tan sols, de moment, es va preocupar perquè fos la segona dosi d’antitetànica que rebia en dos anys.

L’agulla, a l’altre braç, no li va fer cap mal, i abans d’acomiadar-se encara es va veure amb cor de donar les gràcies, tot i que algú excessivament susceptible hagués pogut imaginar un lleugeríssim matís irònic en les seves paraules.

Més tard, a casa, va comentar la visita a la seva dona, sense explicar-li el motiu de la consulta inicial, que ja no recordava. La va escoltar sense sentir-la quan ella li retreia la seva cortesia que de vegades es confonia amb una resignació excessiva. Mentre l’esposa parlava, ell no parava de donar voltes a la mateixa idea: hagués desitjat que la infermera s’hagués anat equivocant indefinidament i l’hagués vacunat contra l’hepatitis A, l’hepatitis B, la febre tifoide, la febre groga, la ràbia i la meningitis meningocócica, perquè el que ell volia de veritat des de feia temps era viatjar a Kenya, perdre’s una llarga temporada en aquell país africà on sabia –ho havia vist en alguns documentals- que encara era possible trobar una cultura en què el concepte de cortesia era ben diferent. En fi, potser dintre de dues setmanes, podria tornar a presentar-se a la mateixa consulta i demanar amb qualsevol excusa que el vacunessin de la grip A. Qui sap si li tocaria la mateixa infermera...

(em temo que són possibles algunes coincidències amb fets i personatges reals)