Vinc de visitar la kika, i com sóc home de rampells i, a més estic cansat, he deixat tot el que feia sense fer (fe?) i he escoltat dues de les cançons del seu CD.
Me'n vaig de mi mateix.
(quina dèria, la de pronunciar la primera r d'arbre!)
Bones festes!
Fa 3 hores
8 comentaris:
no s'en pot anar un d'un mateix...
és que aquí la pronuncien xeic! què vols? ;)
veritat que mai no s'havia pronunciat? ÔÔ
I què me'n dius "dels postres"? o encara pitjor "el postre"????
arggggggggggggggg, tota la vida han estat LES postres!
nanit, Pere, mon cor estima un ABRE :)
veritat que mai no s'havia pronunciat? ÔÔ
I què me'n dius "dels postres"? o encara pitjor "el postre"????
arggggggggggggggg, tota la vida han estat LES postres!
nanit, Pere, mon cor estima un ABRE :)
[abre]... [pendre]...
;)
Aquesta cançó de les “vinyes verdes” m’encanta, però cantada per la Nevoa , al youtube hi ha un vídeo, jo la vaig veure en directe i francament ni punt de comparació amb el Llac que si que la canta be (al seu estil) però no hi posa passió.
Per cert ara al Club de Lectors estem rellegint (en el meu cas) “Vida Privada” amb la distancia del temps la trobo molt ben escrita però l’argument bastant culebrot...
Una abraçada,
molt millor així, sense conduir!
gràcies! :-)
Home, Francesc, podem fer alguna provatura. A la fi, tamopoc no ens queda tant de temps...
Que no, Clidice, que ningú no la pronuncia, a no ser que hagi escoltat LLach i cantants menors :-)
Mai és molt de temps, Arare, però ja fa temps que està en desús. És clar que qualsevol il·luminat pot posar la r de moda. lla baix em sembla que alguns tenim tendència als masculins a les postres.
... més vell que l'olivera (jo diria "auliver", sense pronunciar la r final, evidentment. Bonic poema.
Bona tarda, Arare.
Exacte, Violette, això mateix. Cal rep(r)endre els costums.
Com vols qe hi hagi passió, jaka, si Sagarra la devia fer a primera hora de la tarda, fent la digestió mig endormiscat. El to perfecte de Llach :-)
I les "Memòries" de Sagarra? A mi -parlo en passat mig remot- em van semblar sensacionals.
Gràcies a tu per recordar-me-les, kika.
(De tota manera: compte amb els mossos ;-)
Publica un comentari a l'entrada