5.1.10

entronització

Recordeu de petits?:

- El meu reietó!
- Vine cap aquí, reiet, no et possis dins de la caseta del gos.
- Per què ets tan guapa, princesa meva!
- Aquest nen viu com un rajà!

I vinga petons i moixaines: dels pares, dels avis, dels oncles, dels veïns, de la dependenta de la botiga de queviures de la cantonada del costat, del perruquer, que et dóna un present dolç, amb pal per aguantar-lo...

Arriba un moment –ja no recordo prou bé el meu- que tant tractament monàrquic t’enfarfega i comences a sospitar que la realitat que t’envolta és i no és. Finalment, potser per casualitat, potser perquè les sospites t’han portat a la investigació, acabes descobrint la veritat, crua, real, reial:



És el principi del final de l’època de la innocència, del mirall que et mostrava únic. Els pares ja no són el que eren. Comencen a esperar-se grans coses de tu. Terrible responsabilitat quan encara ets un infant; i sense possibilitat d’abdicar; o sí? Bé, però tot això ja és una altra història.

6 comentaris:

Clidice ha dit...

m'encanta! :) i el rei ros qui és? l'amant? :P

F.Puigcarbó ha dit...

a casa sempre hem sigut del negre. Fins i tot quan s'havien de pintar perquè no n'hi havien.
És el que jo dic, la nit més bonica i màgica de l'any i no és res més que una mentida. Una mentida que si fos possible no s'hauria de desvetllar mai, però no pot ser, i aquest és el problema.

Cidulli cidon no bulli. ha dit...

N’hi ha coses que són: diguem-ne bones, però n’hi ha... d’allós, com diuen... puix doncs una troballa, espectacular. Ara estic llest per veure el Ricard que sortirà de l’armari a casa meva.

Pais secret ha dit...

Bé, espero no enfarfegar-te...un petó, Rei!!!

pere ha dit...

En el món dels reis, segons diuen, aquest detalet no té impòrtància, Cidice :-)

El negre, al menys un dia a l'any -el diner, tot l'any-, sempre ha tingut molt bona acollida, Francesc.
Potser el problema és que som reaci a creure en la veritat de les mentides. No ens menteix sovint la veritat?
Tinc la sesació, de tota manera, que els reis del dia 6 comencen a cotitzar-se a la baixa.

Explica, explica, ccnb...

Ni boja... Un petó, reina!

Cidulli cidon no bulli. ha dit...

Ricard a casa meva és sempre l'amant, sempre a dins l'arm... ara ja no tindré por. El l'amant sense la mascareta sóc jo.