Jo m’escric i em llegeixo a mi mateix -quina altra cosa puc fer?- i els meus escrits no han de témer res de la crítica.
Ovidi: Tristes.
De vegades és més fàcil trobar un lema que desenvolupar-lo. És clar que trobar un lema vol dir que ja s’ha desenvolupat una idea, potser encara no escrita.
Bones festes!
Fa 3 hores
10 comentaris:
Ovidi tenia raó, de fet és el que fem no? escriure per a nosaltres mateixos, i llegir-nos sense massa crítica.
Bon diumenge
bé, el pobre Ovidi, exiliat als "confins del món", entre bàrbars, a causa dels seus escrits, en aquesta frase ens ho diu tot. Tot i que cal dir que aquest devessall d'autocompassió va donar algunes pàgines excel·lents de la literatura.
nananana, Pere, a tu et llegim molts! i et critiquem (el que passa és que la crítica sol ser constructiva pequè - què vols fer-hi?- ens agrades!)
Bon diumenge!!!
Molt bona la cita; la desconeixia... de fet són tantes coses que habiten fora de mi... però els qui i les qui fan crítica són mortals, oi?
Estava una mica neguitós!
Abraçades a tots.
Ja et fas ben be de desar-les o deixar-les i encara de vegades oblidar-les, car les paraules o lemes o topics tenen la pròpia vida. Ens cabre apropar-nos amb elles i encara que pensem ens apropiar-les i en podem i, elles acataran dòcilment les formes proposades ( sonets, narrativa, diccionari...), elles romandran amb la seva vida fins al nostre proper sollevament. Elles són passatgers del temps que és un passatger del poeta ( el poeta i seu mocador a l’aire... Mdelmarbonet, de memòria) que viatja de la platja a la muntanya en Der Zug de la seva vida, sabedor de que en trobarà, el sinònim de la seva poesia, ell ni tan sol alegre o trist; poeta.
quan el lema et parla se't desevolupa sol al cap... i quan ja ho has entès ja no vols explicar-l'ho... fa mandra... ja t'ha servit a tu, no? o no? :-)
Jo m’escric i em llegeixo i jo ja m’entenc... he...
Potser no ho penses però jo espero a veure cada dia el que diràs.
:)
És el que fem, Francesc, però no del tot. En la mesura que pensem que les nostres paraules apareixeran a Internet fem una tria (més o menys) de temes i de formes. Tenim la intenció de compartir i no solem compartir més que una petita part del que ens passa o sentim. Què t'he de dir si tu ja ho saps... Però ara ja m'allunyo del tema.
Quant als "crítics", solen ser més generosos que nosaltres mateixos.
Certament, Clidice. Encara que li hem de retreure que parlés tant d'humans i déus, perquè a vegades ens costa una mica seguir totes les pistes; però això també passa sovint amb les històries dels autors d'ara, blocaires inclosos.
Per als que no segueixen la literatura d'Ovidi, recordem-los que va escriure "Tristes", i algunes altres coses, quan el van desterrar a l'actual Romania, és a dir, a la quinta forca de l'Imperi...
En fi, que no m'allargo. Que quedem que sí, que cal llegir-lo (o no).
I tan mortals com són, Josep Lluís! A més, estic segur que alguns mai no seran immortals com nosaltres o al menys estic segur que la seva immortalitat cremarà entre flames sense cap gràcia.
Em permets, ja sé que tard, desitjar-te els meus millors desitjos pel proper nou mig segle que tot just ara estrenes?
Una abraçada!
Gràcies, gràcies, Arare :-)
En realitat se m'havia acudit -també pensava en mi en algun aspecte- de fer un apunt interessantíssim sobre els blocs que van publicant però que per la raó que sigui no reben crítiques de cap tipus. Darrerament, però, no estic en forma i temia silencis o crítiques adverses.
Bon dilluns!
Paraules sàvies, senyor Galvao. Hi ha vegades que la contundència breu d'un poeta fan no només inútils o innecessàries altres paraules, sinó que corres el risc de desmerèixer excessivament.
Fa mandra, kika, perquè, en aquest cas, les paraules que volia dir ja han estat dites moltes altres vegades, fins i tot algun cop per mi mateix. Sí, sí, m'ha servit de recordatori.
Gràcies, jaka :-)
Algun dia parlarem d'un tema que també ha estat molt parlat: "jo ja m'entenc", i de les perspectives que tenim que ens entenguin els altres.
ai! les Tristes, quina meravella! ara en posaré un trosset en un post, apa! :)
Vaig a tornar a repassar-te.
Publica un comentari a l'entrada