11.1.10

lema del dilluns

Moltes vegades m’he dit: “Per a qui treballo amb tant d’esforç? Que potser els sauròmates o els getes llegiran els meus escrits”?

Ovidi: Tristes.

Copio les paraules que van just darrere de les d’ahir perquè entenc que tenen a veure amb el meu apunt imaginat i no escrit i per dir que estic segur que els sauròmates –quina paraula més evocadora!- i els getes –evocació molt menys interessant, massa actual- van llegir Ovidi (no crec que tingués un interès especial que el llegissin) i no tinc constància que em llegeixin a mi –ells o els fills els seus fills-, sobretot els diumenges i les matinades dels dilluns, cosa que no mai no els retrauria perquè són espais temporals de nul·la inspiració.

I disculpeu-me l’apunt, que deu crear la impressió, amb més o menys raó, que jo sóc l’únic destinatari del que escric.

PS. No tinc pensat continuar amb el lema de la resta dels dies de la setmana.

9 comentaris:

Pais secret ha dit...

Si no vols continuar amb el lema de la setmana, no ho facis...però a mi m´agraden aquests diàlegs de tu a tu mateix.
Només una cosa, si penses que els sauròmates i els getes (si són els que jo em penso)llegeixen Ovidi és que ets molt optimista.
un petó

kika ha dit...

per mi pots seguir amb les lemes si et plau! són molt inspiradors... i així t'estalvies explicacions... per altra banda així ens prives dels teus pensaments i a tu mateix et prives d'esplaiar-te ... o sigui que potser tot sumat els lemes no siguin tan bona idea :-)

Clidice ha dit...

ai el pobre d'en Publi, i què sol que se sentia! llàstima que no tingués un blog :)

jaka ha dit...

Avui, dimarts, esperava el lema.

?¿?¿?

pere ha dit...

ja continuaria, ja, PS, perquè darrerament se m'acuden més lemes que no material per omplir-los de nou contingut, però no vull abusar de la paciència de ningú.
Sóc optimista, és clar que no sé si els teus sauròmates i getes són els mateixos en què pensa el prolífic Francesc al seu bloc.
Petó.

Ja m'agradaria, ja, kika, però ja veus que no puc evitar posar alguna cosa de collita pròpia, feina que em em resulta ben feixuga.
El que tu vols, digues la veritat, són posts curtets :-)

Sí que se sentia sol, Clidice, però estic segur que, com molts escriptors d'èxit caioguts en desgràcia, exagerava la seva solitud.

Ostres, jaka, si ho demaneu "tanta" gent, al final resultarà que m'hauré d'especialitzar el lemes.
Se m'acut que potser podria dedicar-me a escriure'n per a novel·listes que no saben què escriure al principi de les seves obres o dels seus capítols :-)

kika ha dit...

i tu, com ho saps això? :-D

pere ha dit...

Et llegeixo la ment, kika :-) De fet, jo agraeixo els posts curts, però m'és difícil predicar amb l'exemple

kika ha dit...

he, he, a mi a vegades també em passa.... m'enrollo!!!! :-)

pere ha dit...

et passa, però no tant ;-)