21.1.10

vincles lliures

Llegeixo un fragment del llibre de la Su i de la Montserrat a “Google llibres” . Com és que es poden trobar textos tan extensos d’una obra acabada de publicar? És una bona publicitat o ja és un material suficient per als tastaolletes interessats però mandrosos o diletants? Cal parlar de l’assumpte dels drets d’autor, que darrerament ha ressorgit amb força i amb enfrontaments verbals que amenacen d’anar als jutjats?

La lectura el post de la Su i del fragment em porta a una entrevista amb en Calders feta per l’Espinàs. Sempre m’ha semblat que el principal mèrit de l’Espinàs en aquell espai fou la seva tria dels entrevistats i la capacitat dels entrevistats per respondre malgrat les interferències i el to –no s’hi pot fer res- de l’entrevistador. Afortunadament, Calders era loquaç i amb una memòria prodigiosa.




En acabar de veure el vídeo, vaig continuar amb un altre vídeo que en algun moment del visionat del'entrevista em va semblar que podria relacionar amb Calders, però quan m’hi vaig trobar, les meves connexions mentals entre els dos havien desaparegut. Què se m’havia acudit? Què volia dir? Què tenen a veure l’entrevista i aquest fragment d’una de les meves pel·lícules preferides? Ni idea. No us passa que de vegades heu vist la llum i qualsevol distracció us torna a les fosques? Quin patir! De tota manera, deixo les imatges per si a algú se li acut com havia pensat relacionar els dos vídeos.




En canvi, tinc clars els lligams entre el final d’Scoop i l’entrevista o, més ben dit el propi Calders. Com que la cosa és tan òbvia, imagino que no cal que la desenvolupi.

7 comentaris:

kika ha dit...

xafardejant, m'he quedat enganxada amb l¡entrevista de calders ... tota! que interessant! terrible, perquè no m'ha ajudat gens a fer venir la son! :-)
demàs segur que més d'una vegada em pssarà això que dius de no poder lligar caps... i pensaré en tu! :-)

cidoGalvao ha dit...

N’hi ha homes que es vesteixen amb una fantasia.
Fantasia aquesta que altre l’hi va criar.
Tant el criador com el primer arlequí, sigui de segona ma, mai seran lliures de tristeses conseqüents de l’aventura que és viure lliurement.
L’idea que m’hi ha acudit quan “l’escoltava” en el vídeo, sia la masia i seus vastos camps en “tres termes”, la tristesa que es segueix a cadascuna dels contes em menjava els ulls, tristesa aquesta disfressada a dins una al•legoria amb l’aire de fantàstic. I’m survive...
Avui l’home lliure, però li queda una tattoo a la memòria de la pell...
La pel•lícula què més no que alguna tristesa. Em voldria d’esser Paul Newman.

SU ha dit...

Noi,

Jo també vaig flipar quan vaig veure el nostre llibre "senceret" al google!

És una realitat ben xocant!

I d'això d'enllaçar una cosa amb l'altra... No sabria què dir-te! Deu formar part del teu encant, no?

Un petonàs!

SU

pere ha dit...

Algunes vegades, sobretot en cap de setmana, és un plaer que la son no et venci, si t'acompanya Caldres, per exemple; no trobes, kika :-)
Els endemans amb dificultats per lligar caps són el preu que cal pagar; però estic segur que no va ser el teu cas.

pere ha dit...

Saps, cidoGalvao, crec que has enllaçat perfectament l'entrevista amb Priscilla, reina del desert. Crec que el vincle que no recordava pe arrodonir el post anava per aquí: l'empremta -el tatoo, dius, tu- que et queda... i tot i això, i també per això i amb això, la vida, la felicitat... I, en alguns casos, la vida després de la mort. Gràcies per fer-me memòria.


Jo també, em vaig quedar de pedra, Su, ja ho vas veure insinuat al comentari que et vaig fer.
La qüestió dels enllaços, més que del meu encant em temo que forma part de la meva incapacitat de la nebulosa mental que de vegades em visita. Encara que en Cidao m'ha proporcionat una mica de llum, massa tard per recomençar.

Una abraçada.

kika ha dit...

l'entevista en va agradar molt. no volia que s'acabés. era un plaer escoltar el calders com s'explicava, i com després de ser interromput tornava a agafar el fil allò on l'havia deixat i continuava com si res. molt bó. i m'ha fet ganes de tornar a llegir els seus llibres, que fa molt anys que no ho faig.

l'endemà ... va ser una mica dur... però va valdre la pena :-)

pere ha dit...

En Calders sempre és una aposta segura. M'alegro que t'ho passessis bé. Si tornes a algun dels seus llibres ja m'ho faràs saber.
les nits de vagades compensen els endemans :-)