19.4.10

al principi...

No sé encara quins llibres regalaré per sant Jordi, ni quins em regalaran, ni quins em regalaré. M’agradaria –siguin benvinguts els llibres regalats-, com en altres temps, no comprar cap novel·la, cap llibre de contes, cap recull de poesies; ja ho faig durant la resta de l’any.

Encara recordo, jo era molt jove, com va començar tot això del llibre. O potser era el món els ordinadors; el primer dels seriosos el vaig comprar a la Ronda de Sant Antoni i encara recordo la dificultat de la venedora a l’hora de respondre les meves preguntes innocents, d’un primitivisme vergonyós, d’un enrogiment mutu.

Quins temps aquells en què la tria era gairebé inexistent!

11 comentaris:

mar ha dit...

jo si que tinc clar el llibre que et regalaré...
bé, no sé si ho tinc clar o una mica emboirat...
espero veure't per st jordi i també espero veure'us, a tu i a la Joana el diumenge
un petó
montse

kika ha dit...

boníssim el video!
un gran regal per sant jordi! :-)

Júlia ha dit...

El dia de Sant Jordi em feia molta il·lusió fa anys i ara ja em fa una mica d'angúnia, em passa com amb el Nadal. Però, vaja, no te'n pots escapar.

Clidice ha dit...

aquest any estic veritablement angoixada: no sé quins llibres comprar! i ho he de fer per força! només tinc 3 jordis a casa i altres 3 homes més a qui regalar llibre :( ai!

F.Puigcarbó ha dit...

estic amb na Júlia, tot i que aquest any pensava baixar a Barcelona a donar una ullada a l'ambient. És una cosa que fins ara no havia pogut fer. Quan al llibre, no ho he pensat encara.

kika ha dit...

jo el llibre no l'he decidit ... ni hi he pensat gaire. ara be, encara que les gentades m'agobiin, crec que anire a bcn a donar un tomb ben donat, no com l'any passat, que em vaig estressar! :-)

jaka ha dit...

Jo avui ja n’he comprat un parell, “Deu amics” i “La gran aventura de Kiko Nico”, el destinatari ? fàcil de endevinar oi?

;)

pere ha dit...

Gràcies (i ja faria amb uns versos). Espero que sí que ens veurem el divendres, tot i l'amenaça de pluja que ara només són boires.
El diumenge em temo que serà impossible la presència física, a no ser que el cor (i la paraula) hi compti.
Petó de cor.

M'agrada que t'hagi agradat el vídeo, kika. Gairebé no cal saber la llengua original per entendre'l.
Només un llibre?
Jo crec que el secret de sant Jordi és anar no només pels carrers principals sinó també perdre's (si és possible) pels altres, seure, veure passar la gent... I aprofitar la fi de festa.

De vagades, Júlia,com en tot, la idea, el camí, és més interessant que el resultat, que l'arribada; tot i així, i malgrat que les roses no facin olor i que comprar llibres sigui una aventura plena d'entrebancs, Sant Jordi encara té màgia. No te n'escaparàs.

Sis llibres ( i potser algun altre?) és un bon repte, també per la butxaca, Clidice; però estic segur que tindràs èxit, i més si són homes de bona voluntat.
I els teus llibres i les teves roses...? Ja ens explicaràs.

Jo, Francesc, continuo pensant que és una festa maca i sé que se t'acudiran més llibres dels que vols o necessites. El secret, insisteixo, és fer la festa a poc a poc, una mica improvisada, però no del tot, és clar.

No tinc cap dubte sobre el destinatari, jaka (fes-li un petó de part meva, com si fos d'un d'aquells oncles llunyans que mai no s'han vist).
I els teus llibres? I les teves roses, Rosa? :-)

kika ha dit...

com que no he decidit res haure de començar per decidir-ne un, i segurament en cauran masses.. com sempre.
avui començaré la compra perquè el dia de sant jordi vull tenir-lo lliure per passejar, no vull haver de agobiar-me comprant. espero haver-ne aprés una mica des de l'any passat.

Eulàlia Mesalles ha dit...

Casualitats blogaires. Se m'havia passat aquest post i avui he penjat el mateix video, la Kika m'ho ha vet notar.

Aquest any he tingut la'genda complicada: el temps just per comprar llibres infantils. A veure si quan surti de la biblioteca... però em temo que ja serà massa tard.

pere ha dit...

Ei, kika, no sé si tornaràs a passar per aquí. en fi, que aniré seguint-te :-)

Sí, Elàlia (i jo no he repassat els comentaris del bloc fins avui:-)
Oh, les agendes! Hi havia un temps que pensàvem que el futur ens faria més lliures; ja veus.
Pertò mai és massa tard, que el tmps és subjectiu si ens ho creiem i ens deixen.