17.4.10

el domador de puces

Per a la Rosa

Una vegada, el pare va tenir la pensada de convertir-se en ensinistrador d’animals. Com que teníem un piset petit on amb prou feines cabia la família, el pare, malgrat la seva afecció pels lleons, va decidir ensinistrar puces, no només perquè ocupaven poc espai, sinó també perquè havia vist en una revista il·lustrada de l’època, el TBO, que les actuacions als circs amb aquests animalons atreien molt de públic i pensava que faria un negoci rodó.

No sabria dir quants gats i gates van passar per casa en aquella època, i com admiràvem la paciència del pare i ens dolien els seus fracassos. La mare, però, ja l’havia advertit:

-Mira de no escarrassar-t’hi gaire, Pere, que els gats de carrer tenen males puces.

6 comentaris:

jaka ha dit...

Molt divertit !!!

;D

pere ha dit...

Se'm va ocórrer llegint la teva frase de W. A. :-)

jaka ha dit...

Ho trobo supercalifragilisticoespialidoso que jo sigui aquesta Rosa de la dedicatòria, m’ha fet molt feliç !!! Moltes gràcies !!!

Una abraçada,

pere ha dit...

Gràcies a tu per donar-me matèria literària :-)

Akbert ha dit...

Deia que penso que ets molt calderià!

pere ha dit...

I tens raó, Albert.
De fet ja veus que el nom del pare és Pere, que és el meu, però que és més el seu ;-)