A finals dels mes de maig la Joana i les seves germanes se n'aniran uns dies a Egipte. Després de diverses trobades, ja tenen els plans del viatge mig enllestits, però jo insisteixo que els cal més informació prèvia, de manera que quan arribin al destí passin gairebé per natives i arribin a tal mimetisme amb persones i entorn que les seves experiències, per bé que noves i sorprenents, els deixen una lleugera sensació de déjà-vu, dde formar part del món que visiten.
Que si una mica de literatura antiga: El llibre dels morts, La disputa d’un home i el seu ba, el Poema de Pentaur... Unes quantes obres de Naguib Mahfuz, Sonallah Ibrahim... Mort en el Nil (sense segones intencions, és clar), d’Aghata Christie, Terenci del Nil, Sinuhé l’egipci (sempre va bé conèixer la medicina del territori que visites), de Mika Waltari... Que si una mica de música del país: m’agrada la relaxació sufí de Sheikh Mohamed Al Helbawy... Que si una visita al Museu Egipci de Barcelona. També unes quantes pel·lícules: La mòmia, de Terence Fisher, per exemple. Bé, no acabaríem mai.
Quant a les pel·lícules, he volgut començar pel principi i la més antiga que conec sobre tema egipci és la titulada El monstre (Le monstre, en versió original), però desgraciadament, la còpia que m’ha arribat no incorpora música, cosa que la desllueix una mica. He intentat en va, i potser precipitadament, afegir-li un fons musical, però, és tan difícil! Tinc la sensació que vorejo el sacrilegi o, com a mínim, el ridícul, i temo ser objecte d’una maledicció fatal si persisteixo en les meves provatures, de manera que com que sigui com sigui estic disposat a passar-li a la Joana aquest film que em sembla fonamental per comprendre un dels aspectes bàsics de la cultura egípcia, m’atreveixo a demanar-vos que a veure si em podeu enviar poc més de dos minuts idonis en mp3 per afegir una banda sonora digna. Massa complicat? En fi, continuaré intentant-t’ho; ara mateix miraré que té Mompou. Com m’agradaria ser compositor!
MOLT MÉS QUE UN EMBOLIC DOMÈSTIC
Fa 2 hores
6 comentaris:
I una petita recomanació més , molt personal: el Quartet d´Alexandria i Kavafis, per descomptat.
Quina enveja que em fan aquestes tres germanes!
vaja! jo no em preparo mai els viatges, a part de vacunar-me, és clar. Prefereixo arribar i perdre'm una mica, i deixar que la gent del país em guiï :) Ara, a Egipte imagino que si que deu caldre, sinó pots acabar macdonaldsejant :( que tinguin un bon viatge i les pel·lícules m'han fet força gràcia :)
Potser que avisi al grandolàs de casa, segur que s'hi apunta!
I tant! Tindrem en compte la teva recomanació, tot i que no sé si les tres germanes podran assolir tant de material absns del viatge.
Ei, A., si m'ho haguessis dit t'hagués reservat plaça :-) I no saps l'enveja que em fan a mi, però em van dir que era cosa de dones.
Jo, Clidice, que viatjo poc, potser per això procuro il·lustrar-me abans, encara que comparteixo ambn tu que la gràcia sovint es troba en l'inesperat i en el deixar-se anar.
Els comunicaré els teus desitjos, però encara tinc pendent la música :-)
S'apunta a fer la banda sonora o al viatge, Albert? En els dos casos serà benvingut.
Al viatge, naturalment. Us pot explicar el que faci falta d'Egipte (via playmobil i contes...).
Els ho diré, a veure si se l'emporten. Uf, tres senyores i un senyor!
Publica un comentari a l'entrada