A Brooklyn devien fer una estrena sensacional aquesta setmana, si no, no s’entén que tanta gent important viatgés als Estats Units amb l’excusa, per cert, molt poc creïble, que a Washington D. © hi havia una trobada d’amics de la micologia nuclear.
En qualsevol empresa privada, farien fora per incompetents els directius que triguessin quatre anys a retallar un articulat de viabilitat d’una de les seves filials. Als accionistes principals de l’empresa pública a la qual pertanyen els directius del tribunal que retalla l’Estatut només se’ls ocorre de dir que cal deixar temps al temps. Una i altra actitud, la dels directius i la dels accionistes, només s’entén des de fora per ineptitud o prevaricació. Tant en un supòsit com en l’altre, caldria que els contribuents demanessin la immediata dimissió d’accionistes i directius perquè ells no deixaran els seus càrrecs per iniciativa pròpia.
Tampoc no se m’acut cap altre qualificatiu que el d’ineptitud o prevaricació per aquells que admeten la possibilitat de prevaricació d’un jutge que afina més en les interpretacions de la llei que aquells que el jutjaran. Per cert, tant parlar d’interpretació dels textos –les lleis són poesies?-, em fa pensar que si continua la tendència aviat donaran als juristes algun Nobel de Literatura.
La futura Diagonal –obvio, però recordo, el Cabanyal de l’alcaldessa Barberà- que promou l’inefable Hereu és un cas que va més enllà de la possible ineptitud o prevaricació, però com que no vull problemes, diré que és simplement un altre nyap d’algú que... no té idea de les prioritats de Barcelona, la Barcelona dels barcelonins i la dels catalans que la freqüenten. No es poden deixar quatre carrils d’entrada i quatre de sortida de la ciutat i posar arbres i voreres allà on diguin els que passen pel passeig o un incompetent qualsevol? I, déu meu!, ja hi ha diverses institucions que han posat a la disposició de l’Ajuntament els seus portals a Internet perquè puguin votar els ciutadans barcelonins, no els que passen per la Diagonal: Banc de Sabadell, BBVA, Caixa Catalunya, La Caixa, UB, UOC, UPC, UPF ! Que s’han begut l’enteniment o es que cobren per vot emès?
Acabo recordant que el PP, i sovint altres partits, obliden que una de les bases de la democràcia, entenc que la fonamental, és la llibertat d’expressió. No m’estranya l’oblit venint d’on vénen o no volen sortir d’on són.
Si algú ha aconseguit arribar en la seva lectura fins aquí, haurà notat la meva absoluta incompetència política que no té res a veure amb cap intenció de prevaricació ni, per suposat, respon a cap suborn material o moral ni deixadesa social o ciutadana. En canvi, penso que no sóc tan incompetent en llengua i demano que tenint en compte els fets insinuats i molts altres de similars, L’IEC canviï ja la definició obsoleta de democràcia que encara figura al seu diccionari, que, per altra banda, em complau utilitzar amb assiduïtat i no sempre amb el profit que voldria (el diccionari i la democràcia, vull dir).
Democràcia: 1 f. [LC] [PO] Sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu.
I no és que prevaricar tingui una definició gaire reeixida; a més, fa gràcia la seva impossibilitat de tenir un complement directe:
v. intr. [LC] [DR] Algú, desviar-se del propi deure, mancar a l’obligació del càrrec que exerceix.
MOLT MÉS QUE UN EMBOLIC DOMÈSTIC
Fa 2 hores
2 comentaris:
També crec que l'Hereu és un profund ignorant, perquè no crec que la Diagonal sigui una preocupació dels barcelonins (o barcelonsos, com deia el seu progenitor).
No obstant, el debt i el referèndum és una iniciativa que ja es podrien apuntar la majoria dels alcaldes abans d'emprendre qualsevol iniciativa. En aquest sentit, l'Hereu és exemplar. Un candidat a alcalde es podria plantejar una campanya electoral en aquests termes: cada iniciativa urbanística serà consultada en referèndum vinculant. Si hagués estat així, segurament no s'hagués fet la pífia del Fòrum. L'Hereu és un tipus mediocre i prescindible, però deu tenir bons assessors i fins i tot podria acabar per ser una referència.
No sé què dir-te Lluís. No dic que esl referèndums no siguin un sistema adequat en determinades ocasions (hi podem entrar si vols), però en aquest cas no li veig la gràcia per diversos motius.
1. Pel motiu que exposes: A qui cony li interessa la reforma de la Diagonal (diners inclosos)? I si comencessim pel principi: un referèndum per decidir quines són les prioritats dels barcelonins?
2. Un ajuntament seriós ha de preveure tota la casuística dels referèndums abans d'organitzar-ne un (quan s'han de fer, qui hi ha de participar, etc.). Tot ha d'estar escrit i consensuat i no improvisar ara sí, ara no...
3. No veig per què cada iniciativa urbanística hauria de ser objecte d'un referèndum. Per cert, més important, posats a dir, em semblaria un referèndum sobre la Barcelona olímpica d'hivern, que si que afectarà econòmicament tots els barcelonins i barcelonesos (i catalans).
4. Quina mena de referèndum és aquell en què es pot triar entre el sí o el sí?
Disculpa el desordre en l'exposició, però ja veus més o menys el que opino.
Ara, si el que vols dir és que de tant en tant cal fer referèndums o aconseguir altres sistemes de participació ciutadana directa, doncs parlem-ne.
Si Hereu és converteix en una referència -tot és possible i coses més estranyes s'han vist i es veuen-, em suïcido, cosa que a la meva edat no té gaire importància.
Publica un comentari a l'entrada