10.4.10

la porra

Què faríem sense el Barça? Una hora i mitja de partit, i el que l’àrbitre hi vulgui afegir, i hores, dies, setmanes, mesos, esperant aquest moment fugaç que paralitzarà mitja Catalunya, mitja Espanya, mig món (perdoneu que no pugui precisar els percentatges respectius). Després, la felicitat suprema –orgasmes siderals de sidral- d’alguns i la desolació –menopauses precoces irreversibles- dels altres (tampoc no puc aportar percentatges). I anàlisis bizantines d’experts i aficionats de categories diverses del perquè de tot plegat, conxorxes anunciades i conjures secretes incloses.

I a mi que tot això m’encanta (potser hagués dit m’encisa o alguna altra inconveniència semblant si no fos que fa un moment estava fullejant Això del català..., d’Albert Pla). No hi puc fer res, no em puc estar de posar cullerada en els prolegòmens, de provocar innocentment (?), d’afegir llenya al foc, de fer una porra impossible (1 a 6?) que em desqualifica però crea dubtes i fa semblar covards els més agosarats. Després, a treure pit o a patir heroicament o en silenci una desfeta impossible: villarato!, o el que sigui.

Parlant de porres, aquesta tarda, en una sucursal de la Rambla d’una de les pastisseries de més nom de la ciutat, n’he vist una de molt curiosa que no sé si ha tingut molts seguidors. Cliqueu la imatge per poder llegir les condicions:

















Quan he comprat els meus “cremadets” (crema, sucre i, sobretot, mantega a dojo) ja no quedava cap piruleta de Messi, la qual cosa m’ha sorprès, perquè he pensat que la idea hauria d’haver estat antropofagiar Ronaldo, amb bicarbonat si calia; després, però, gràcies als meus coneixements d’antropologia cultural, he conclòs que els compradors havien decidit que xuclar Messi els concediria els seus atributs, la seva personalitat, la possibilitat de fer entrar la pilota quatre vegades en un mateix partit, cosa que per cinc euros no està gens malament i dóna opció a guanyar el propi pes en xocolata: una barbaritat a preu de pastisseria. Llàstima que, com he dit, no quedés cap piruleta messianica i que cinc euros em semblés un preu un pèl excessiu cas de no guanyar la porra i tenint en compte la meva indiferència per la xocolata de colors sobre fons blanc.

Només queden vint hores i mitja! Quins nervis!

8 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

El meu resultat de la porra Pere, ser 1 - 3 i es producte d'un somni repetit més de tres vegades, però hi ha un petit gran problema: en el somni el tercer gol el va Txiguirinsky, i això és altament improbable. Ara, si avui juga Txiguirinski, segur que marca, ho diu el somni.

lola ha dit...

Ai, sí, quins nervs.
2-4, vinga. Ja tenim el xampany a la nevera; la qüestió és que, quan el Barça perd, ens el bebem també, però sense aquella alegria, un xampany trist, pansit. Un oxímoron.

kika ha dit...

l'1-6 seria fantàstic!
de fet amb molt menys em comformaria perquè ara mateix pateixo!
però per dir un resultat encara no dit: 1-5
he, he ...
avui per a mi serà sense xampany segur, passi el que passi, però demà celebraré tot el que pugui!

kika ha dit...

ah! i jo si es de xocolata blanca, ni el messi voldria xuclar! :-D

Mireia ha dit...

Des que déu ha baixat a la terra i s'ha posat sota la pell de Messi que fins i tot miro el futbol, així que dono el meu resultat:
1-3

miquel ha dit...

D'alguna manera, kika, tu i jo som els únics que ens hem equivocat -dos gols de diferència heu dit els altres, com afineu!-, però estic segur que no ens sap gens de greu i corre el cava o el que hagi de córrer. Mambo!

T'hi has acostat molt, Francesc. Si no hagués sigut pel T. (em costa escriure el seu nom) dels somnis, un ple.

Al fin cap oxímoron, lola (potser una mica d'oxigen per al Madrid?). Quins bombolles més dolces el xampany d'avui, oi?

Kika, avui et convido a ballar el mambo. Va, va, va!

Per poc, Mireia; com els altres has sobrevalorat el Madrid :-) No importa. Va afegeix-te al mambo!

kika ha dit...

gens de greu! quan s'acabi així no me fa res haver estat molt optimista.
avui si que fare correr el cava, i el mambo!!!
:-)

miquel ha dit...

Ni a mi, kika.
No he inclòs el vídeo del meu mambo particular per no ferir sensibilitats :-)