24.4.10

el curs del dia

El dia es divideix en tres parts: matí, tarda i nit. El matí ha estat divertit, la tarda, ennuvolada i ensopida i la nit, després de menjar una pizza de “Bella Italia” i veure “L’hora del lector” (per què no permet comentaris el senyor Boix?), reanimant. Tot i així, no tinc esma d’escriure una croniqueta del Sant Jordi; potser demà.

Del matí, us deixo unes versos de l’obra de teatre que he vist i fotografiat. El públic, jove i políticament correcte, ha mostrat la seva desaprovació quan s’al·ludia els “xinos” i els negres. Els aficionats al joc, sabríeu dir-me l’autor i el títol de l’obra? Una pista sobre l’autor: és un dels guionistes habituals de les sèries de TV3.

ORIENTALS (canten mentre ordenen l’escena)

Aquí som, aquí ens estem,
treballant com “xinos”,
treballant com negres.
Aquí som, aquí ens estem,
netejant bugades
que no es fan mai netes

De la tarda, us deixo un vídeo que desmenteix que les imatges siguin més importants que les paraules, modèstia a part. Que arribin les paraules, ja és una altra història.

De la nit, vull agrair al llibreter que s’hagi inventat el premi “Exhaurim-lo”, perquè si no ho hagués fet, no hagués pogut tornar a veure per la televisió en Marc Cedó, del qual encara no he llegir Males companyies, però que m’ha divertit amb la seva conversa. En Marc Cedó és com un d’aquells contistes antics que tenien el do de la paraula i la capacitat de mantenir l’auditori atent. Des d’ara i aquí, em declaro un incondicional admirador del seu verb i de les seves històries; del llibre, ja en parlarem.

Escriure de matinada em crea la incertesa de no saber si pertanyo a l’ahir o a l’avui. Entenc, però, que això no pot ser objecte de cap conversa interessant.


3 comentaris:

el llibreter ha dit...

Quin ensurt al minut 2:45! Encara no he vist L'hora del lector, vaig arribar molt tard a casa. Corro a veure si han penjat ja el programa d'ahir. Gràcies!

Salutacions cordials.

Anònim ha dit...

Aquí teniu la resposta, Pere.
http://blogs.ccrtvi.com/elsenyorboix.php?itemid=28807

pere ha dit...

Ei, llibreter, és una de les músiques del sant jordi, la podríem titular "rosa de sant jordi".
Espero que ja hagis vist que la conversa amb Marc Cedó no té fisures i com se'n surt molt bé de les provocacions dels autors consagrats. Detecto unes lleugeres reticències a acceptar el premi "Exhaurim-lo", ho entenc.
Reprèn forces aquest diumenge: potser un passeig pel passeig de sant Joan des de l'arc de triomf fins al parc de la Ciutadella?
(si no trobo Males companyies ja te'l demanaré.

Gràcies, anònim cometarista. Veig que em vaig saltar el post. Em sap greu el motiu del desdiàleg, però l'entenc. Tot i així, que és la literatura sense diàleg? Fins i tot quan alguns dels dialogants són necis.