Músiques de Festa Major: el cercabirres

Com que durant les vacances intensifico la meva vida nocturna, el cercavila, que hauria de ser cada dia, però em sembla que només es va fer el dia de sant Genís, m’agafa en el darrer son i el sento –o imagino- d’una manera vaga, distant. En canvi, l’hora del cercabirres, les deu de la nit, m’és molt més adient.

Com el seu nom indica, el cercabirres és un acte que consisteix en un recorregut pel poble amb aturades als bars que ja tenen preparat un taulell especial per servir les cerveses necessàries per poder agafar empenta i continuar la volta a la vila. De fet, l’acte, organitzat pels Grallers del Montgrí, és una mica més elaborat; comença amb un pregó alternatiu a la plaça d’Ernest Lluch, a sobre d’un escenari muntant en la confluència de la plaça amb el carrer dels Dolors, on diversos actors, davant d’un públic nombrós de totes les edats, tracten temes diversos d’actualitat en to satíric; posteriorment, la comitiva de grallers i participants fa la ruta dels bars i a les 12 s’acaba el cercabirres amb una escenificació a la plaça de la Vila (plena a farcir), just al mateix lloc on a la tarda una cobla ha estat interpretant sardanes. No cal dir que el cercabirres, sobretot en el seu moment inicial i final, és un acte modern molt més multitudinari que la ballada de sardanes, tot i que també se’n toca alguna.

De tot el conjunt, el que més em va interessar –que consti que mentre els participants corrien carrers, me’n vaig anar a sopar- va ser el pregó inicial, del qual no em cal concretar res en l’aspecte argumental perquè el podeu veure en els dos vídeos de més avall. El falangista em va semblar mol bo, de No-Do actualitzat, molt en el seu paper; el timbaler el Bruc, també en el seu paper, menys sorprenent: ja sabem que en certs llocs i en certes ocasions, ara més que mai, estem per l’Estat i que l’Estatut ens és insuficient (un altre dia en podem parlar) i que, tot i així, la tendència és primar l’individu sobre el grup. Només lamento pels possibles oïdors de fora que siguin difícils de captar els trets d’humor basats en aspectes locals: la castellanització del nom i cognom de l’alcalde, les característiques (i promeses) del museu de la mediterrània, el canvi d’emplaçament del gran aparcament... i ironies vàries. En fi, que potser haureu de venir a passar uns dies a Torroella l’estiu que ve. Quedeu invitats, però no vingueu tots junts.