1.9.10

Músiques de Festa Major: el cercabirres

Com que durant les vacances intensifico la meva vida nocturna, el cercavila, que hauria de ser cada dia, però em sembla que només es va fer el dia de sant Genís, m’agafa en el darrer son i el sento –o imagino- d’una manera vaga, distant. En canvi, l’hora del cercabirres, les deu de la nit, m’és molt més adient.

Com el seu nom indica, el cercabirres és un acte que consisteix en un recorregut pel poble amb aturades als bars que ja tenen preparat un taulell especial per servir les cerveses necessàries per poder agafar empenta i continuar la volta a la vila. De fet, l’acte, organitzat pels Grallers del Montgrí, és una mica més elaborat; comença amb un pregó alternatiu a la plaça d’Ernest Lluch, a sobre d’un escenari muntant en la confluència de la plaça amb el carrer dels Dolors, on diversos actors, davant d’un públic nombrós de totes les edats, tracten temes diversos d’actualitat en to satíric; posteriorment, la comitiva de grallers i participants fa la ruta dels bars i a les 12 s’acaba el cercabirres amb una escenificació a la plaça de la Vila (plena a farcir), just al mateix lloc on a la tarda una cobla ha estat interpretant sardanes. No cal dir que el cercabirres, sobretot en el seu moment inicial i final, és un acte modern molt més multitudinari que la ballada de sardanes, tot i que també se’n toca alguna.

De tot el conjunt, el que més em va interessar –que consti que mentre els participants corrien carrers, me’n vaig anar a sopar- va ser el pregó inicial, del qual no em cal concretar res en l’aspecte argumental perquè el podeu veure en els dos vídeos de més avall. El falangista em va semblar mol bo, de No-Do actualitzat, molt en el seu paper; el timbaler el Bruc, també en el seu paper, menys sorprenent: ja sabem que en certs llocs i en certes ocasions, ara més que mai, estem per l’Estat i que l’Estatut ens és insuficient (un altre dia en podem parlar) i que, tot i així, la tendència és primar l’individu sobre el grup. Només lamento pels possibles oïdors de fora que siguin difícils de captar els trets d’humor basats en aspectes locals: la castellanització del nom i cognom de l’alcalde, les característiques (i promeses) del museu de la mediterrània, el canvi d’emplaçament del gran aparcament... i ironies vàries. En fi, que potser haureu de venir a passar uns dies a Torroella l’estiu que ve. Quedeu invitats, però no vingueu tots junts.



7 comentaris:

Pais secret ha dit...

Si el meu avi "rojo y separatista" aixequés el cap!! Sort que ara en podem fer broma d´aquestes coses.
La meva àvia s´ho passava molt bé mirant el cercabirres des del balcó, fins i tot quan feien el correfoc els deixava pujar a dalt a llençar galledes d´aigua.
L´endemà quan havia d´escombrar el carrer i netejar els regalets que li deixaven a la cantonada ja no reia tant...
En Peritas i en Rufino...molt ben trobat! És un goig viure la festa major, encara que sigui en diferit ;-)

C. ha dit...

Molt bo això de "los tanques de seguridad" :)

pere ha dit...

Per un moment, A., vaig pensar si realment sortiria algun falangista de veritat.
Ostres, encara no tinc prou situada la casa... me l'hauràs d'assenyalar. La veritat és que fa goig de veure com en aquests actes participant petits i grans, alguns des d'una certa distància :-)
En fi, ara acabo la sèrie, que no cal abusar de les músiques.

El paio era realment bo i convincent, C.

Clidice ha dit...

al meu poble es feia un "corre-bars" que organitzava la colla de Diables, però aquest any l'ajuntament socialista no l'ha permès alegant que era un espectacle poc edificant :(

Veig que us ho passeu la mar de bé :)

pere ha dit...

Déu meu, Clidice, aquests ajuntaments que vetllen per la moral dels seus ciutadans!
És clar que segurament tenen raó i els hem votat perquè són els millors d'entre els millors, no simplement perquè es van presentar a unes elecccions. De vegades ho oblidem ;-)

Clidice ha dit...

com era allò que deia en Bogart a Casablanca? "Sempre ens quedarà la ironia? o era el sarcasme?" :( què hi farem! :) En tot cas, contenta de rellegir-te :)

pere ha dit...

I què podem fer, Clidice, si no hi ha manera de posar-se d'acord i tots estem tan ENFEINATS :-)