25.11.10

rareses

Fa anys que només m’avorreixo quan l’avorriment me’l gestionen els altres.

9 comentaris:

mar ha dit...

Doncs comença a ser hora de plantejar-te el fet d'assolir, d'una vegada per sempre, la independència.
Jo almenys això ja ho tinc clar...
un somriure

pd- bé, tu ja em coneixes i ja saps que jo no m'avorreixo... és que no tinc ni temps... un petonàs

Jesús M. Tibau ha dit...

post electoral?

Pais secret ha dit...

Jo no et veig avorrin-te, les coses petites les fas grans, i si no...mira si no és espaterrant de maco aquest teulat i les falgueres. No me´n canso de mirar-lo.

Clidice ha dit...

sempre tens l'opció d'escapar-te mentalment dels que et volen gestionar l'avorriment, com diu el Miguelito de la Mafalda, quan ella li pregunta si no li revolta que prohibeixin trepitjar la gespa: "no importa, yo tengo mi pastito interior" :)

kika ha dit...

doncs no deixis que t'avorreixin !!! independentitza't!!! :-)

Puigcarbó ha dit...

jo m'he avorrit sempre, si et serveix de consol.

pere ha dit...

Em sembla mar, que avui no anava en clau política, encara que també podria ser. Dels meus gestors de l'avorriment actual i esporàdic, no crec (ni sé) que em pugui independitzar.
Tu no només no t'avorreixes (no sabries com fer-ho), sinó que no ens deixes avorrir :-)
Petonàs


No, no, Jesús; reflexió íntima.


Gràcies per les teves mirades :-) La veritat és que quan tinc llibertat d'elecció no m'avorreixo, però ja saps que això no sempre és possible, que tots tenim les nostres servituds.


És veritat, clidice, sempre hi ha la possibilitat de la revolta interior, però ni tan sols aquesta introspecció és sempre possible.

Ei, kika, aquestes publicitats gens subliminals...
Sí, però amb qui m'independitzo, amb el Bloc Sobiranista Català?

Francesc, em serviria de consol si m'ho arribés a creure. Però si no pares!

Arare ha dit...

uix, hauria jurat que deixava un comentari... no ho devia fer, al final.

l'avorriment sempre ens ve gestionat des de dalt!

pere ha dit...

Al final ha arribat, Arare.
Sigui d'on sigui, sempre ens ve gestionat de fora, al menys a certa edat.