29.11.10

una jornada particular

Com que em ronda un refredat que va ser nasalment espectacular el divendres a la tarda i que encara em té privat del sentit del gust, aquest matí m’he llevat tard, he deixat mig preparat el dinar i he anat a votar vora quarts de tres. A la meua seu electoral, el col·legi de Nostra Senyora del Roser, de les dominiques, acaben de fer una remodelació que ja m’agradaria per al meu institut, però em sembla que els temps que vénen tampoc ens seran propicis; en fi, no cal donar-li voltes, que el que importa és el contingut. Cosa insòlita per l’hora: sóc el sisè d’una fila que s’espera per dipositar la seva papereta en una taula on hi ha com a vocal el propietari (fill) de l’establiment de menjar fet que em proporciona el dinar els dies que em falta temps per cuinar; em pregunta si vull un dels plats que sap que agafo habitualment, però aquesta vegada el nostre intercanvi serà gratuït, encara que ja veurem si els resultats ho són realment.

M’allargo a l’Open a buscar una barra de pa per a la nit i amb la intenció de comprar l”Ara”. No veig el diari i penso que la gent s’ha interessat per la novetat o que els han arribat pocs exemplars o que no els n’ha arribat cap; llàstima. Quan vaig a pagar, demano al caixer si han tingut el diari; no només l’han tingut, sinó que me’n pot vendre un perquè no els han posat a l’expositor, però no acabo d’entendre la raó que em dóna perquè m’ho explica amb una veu furtiva i apressada i jo no insisteixo. “Ara” em fa molt bona impressió des del punt de vista extern i fullejat ràpidament. Caldrà que passin uns quants dies per veure fins quin punt em pot interessar i pot ser una alternativa seriosa als diaris del país, tant als que s’escriuen en català (trigarà molt “La Vanguardia” a treure la seva edició catalana?) com als que es fan en castellà. En l’aspecte anecdòtic, em fa gràcia que dos dels blocs que segueixo hagin migrat a les pàgines de l’edició digital (excel·lent): Centpeus, de Daniel Closa, i Do de llengua!, d’Anna Pineda.

A la nit, segueixo els resultats de les eleccions. No cal que vagi gaire lluny perquè al mateix bloc m’he posat un widget que es va actualitzant i em permet anar fent alguna ullada mentre continuo treballant, fins que a l’hora de sopar pugui fer un seguiment a través de la tele. Durant un moment (40 % dels vots escrutats?) em preocupa que Plataforma per Catalunya pugui obtenir diputats; és clar que si en l’anterior legislatura van obtenir-ne Ciutadans, no sé per què m’hauria de sorprendre.

Vistos els resultats, em faig unes quantes consideracions, algunes de les quals resumeixo:

-Cap sorpresa pel triomf de CIU ni per la derrota del PSC i d’ERC. En el cas del PSC, haurà de canviar molt no només el programa, que sempre importa relativament, sinó la gent i la seva manera de comunicar perquè puguin aspirar a millors resultats. En el cas d’ERC, exactament el mateix, a més de problemes interns que crec que continuen.

-Intel·lectualment sempre em costa d’acceptar que el PP obtingui tants vots a Catalunya. Després, recordo que Catalunya no és el que vull sinó el que és i que sovint oblido. Com oblido que la llengua és una arma electoral important que dóna molts dels seus vots a Ciutadans; de la mateixa manera que la por dona vots a Plataforma.

-Estic content pels quatre diputats de SI, encara que un d’ells el canviaria ara mateix. Si algú ha vist l’actitud i la resposta que donava a Cuní quan li ha preguntat per la possibilitat de sumar-se al govern en mesures anticrisi, sabrà al menys un dels motius pels quals ho dic.

-Em sap greu que els partits independentistes no hagin aconseguit formar una plataforma única. És veritat que el seu pes en el govern hagués estat nul, però una veu mínimament unitària no fa cap mal.

-D’un dels partits amb representació parlamentària no se m’acut què puc dir, el seu destí continuarà durant molt de temps sent el mateix que fins ara, no sobresaltar ningú.

-Diguin el que diguin els professionals, l’abstenció continua sent la no-força majoritària.

-Dubto que professionalment, socialment, individualment, el nou govern afavoreixi cap dels meus interessos. Institucionalment, de cara al conjunt del país, no sabria que dir, suposo que hi haurà de tot.

-Una enquesta que crec que ningú ha fet ni es farà és on han anat els vots (i l’índex d’abstenció) dels immigrants que durant els quatre darrers anys (quants són?) han adquirit la nacionalitat espanyola. No té cap importància, però em sento encuriosit. També m’agradaria conèixer les estadístiques de tots aquells que tenien per primera vegada edat per votar.

4 comentaris:

Puigcarbó ha dit...

és cert que va ser una jiornada particular la d'ahir, amb el final més o menys previst. També co tu em vaig comprar l'Ara que com dius en una fullejada per damunt em va causar una bona impressió. L'he guardat per llegirlo tot amb calma avui i s'haurà de comprar dirant uns dies per veure si mantenen la mateixa línia.

Bon dia!

Clidice ha dit...

També he apostat per l'Ara, no pot ser difícil fer-ho una mica millor. Tanmateix he detectat algunes faltes d'ortografia en la versió digital. De les eleccions, ves, què vols que et digui, res de nou sota el sol. Ah! si, em va encuriosir una dada: en el cinturó roig l'abstenció va ser molt alta, cosa que vol dir que hi va haver vot de càstig als socialistes. Si els seus votants "de sempre" haguessin sortit de casa, segurament la composició del parlament seria molt més divertida. I tens raó: Catalunya és el que és, no allò que ens agradaria.

Arare ha dit...

Jo et puc dir d'una immigrant que votava per primera vegada: ha votat CiU. Ves, què vols que et digui, jo, ara? m'ho va dir i a més, se'n sentia ben orgullosa.

Catalunya no ha estat mai el que ens agradaria que fos... i Espanya tampoc.

però és el que hi ha i ens hem de començar a treure les il·lusions del damunt... no?

A mi no em convencia ningú. Però votar en blanc encara no serveix per res, per tant, no ho vaig fer.

El dia que els vots en blanc comptabilitzin de veritat...

en fi, que tot està per fer, encara...

pere ha dit...

Una jornada més que recordarem perquè va sortir el diari, Francesc. Uf, ja no la recordo, quin dia va sortir l'"Ara"?

Sí, Clidice, sempre fa de bon rebre un diari modern en llengua pròpia.
Cert, l'abstenció de l'excinturó roig va ser notable i també l'abstenció en altres territoris del vot del PSC, en dono fe a patita escala. Tot plegat una diada més aviat sense gaire interés. Anirem esperant.

Bé la condició humana, sé que tu ho saps Arare, és tenir il·lusions que mai no es realitzaran, però continuar tenint-les, per si de cas.
I la gràcia dels humans és que pensem que encara hi ha moltes coses per fer.