mimetisme

És possible que aquest cap de setmana anem a Valladolid. M'agrada Valladolid... i Salamanca i Palència... Burgos, no tant. En fi, que m'agrada Castella.

La Joana em diu que, tal com estan les coses, la meva fonètica catalana -i pensar que de petit m'acostava al bilingüisme fonètic perfecte-, que no el meu vocabulari, més aviat ric i precís en llengua espanyola, em delataran, i que ja veurem si podrem resistir retrets diversos, per no parlar de mals majors. Li responc que no passi ànsia, que d'aquí a divendres faré pràctiques d'andalús, que si resulta una mica exòtic sempre puc dir que és d'un poblet ignorat de muntanya, que, de tota manera, després de les paraules de Puigcercós, parlar andalús amb qualsevol accent, fins i tot del Baix Ebre, ens obrirà moltes portes i potser, qui sap?, ho tindrem tot pagat. La Joana, dubta, mou el cap escèptica, desconfiada, em blasma.