14.11.10

les cançons dels candidats

Ja hi som, ja ha començat oficialment la cursa de les nacionals. Si hem de fer cas a les enquestes del CIS, tot està dat i beneït: com sempre, guanyarà CIU, però no obtindrà la majoria absoluta. Si hem de fer cas a l’enquesta de “La Vanguardia”, que no sé si ja està tancada, un 94 % de persones que la responen ja tenen decidit el seu vot i un 4 % se’l pensaran, dependrà de la campanya que facin els partits i els candidats. Vistes les dues enquestes, em pregunto si cal gastar-se tants diners en les campanyes i també si cal que els mitjans de comunicació –blocs inclosos- muntin un enrenou electoral considerable. Em responc jo mateix que un 5% -potser una mica més o una mica menys- de gent que encara no té clar el seu vot o la seva abstenció és un percentatge que tot i semblar minso no és menyspreable i que pot canviar substancialment el resultat final. Per altra banda, les campanyes, més enllà de la publicitat dels propis partits, ens acosten als detalls dels candidats, cosa que, per morbo o per interès real, sempre anima una mica la vida rutinària dels ciutadans.

Confesso que jo no tinc decidit el meu vot, ni tan sols sé si serà en blanc o m’abstindré, tot i que segurament no m’influirà cap factor publicitari sinó que, com algunes vegades –no sempre-, em guiaré per una decisió de darrera hora el mateix matí del diumenge electoral. Ja voldria, ja, que algú em convencés amb al menys una setmana d’anticipació.

Tornant als aspectes marginals de la publicitat electoral –cal que els presidenciables surtin a tants programes horripilants, o no tant, de la televisió, la ràdio i altres mitjans a fer els seus stripteases (s’escriu així una de les poques paraules amb essa líquida que té el nostre diccionari?)- que no aporten cap garantia de bon govern, és veritat que als electors els distreuen els petits detalls dels candidats i, en darrer terme, sempre és possible que una nimietat del polític sumi o resti un vot imprescindible a l’hora de tenir una majoria o de fer un pacte.

Un curt de l’agència EFE, per exemple, m’assabenta que els candidats (els sis que se suposa que obtindran escons) han triat per a BTV la cançó de la seva vida: sis cançons que em plau de presentar-vos a continuació (disculpeu que no modifiqui les mides dels vídeos perquè quedin bé, però és una feinada) en l’ordre en què apareixen en la notícia. La veritat és que el curt d’EFE es queda curt i els candidats han triat altres cançons que es podran escoltar a BTV a partir del 18 de novembre, però aquesta no és la qüestió, i ara no comentaré les tries, ni tan sols en l’aspecte de la seva catalanitat, que ja se sap que la música és universal. La qüestió és si el fet que determinat candidat es decanti per una cançó decidirà algun vot o en restarà algun altre. Desgraciadament, em temo que tot és possible. Jo mateix –aficionat com sóc a l’astronomia- admeto certa simpatia per la tria de “La lluna, la pruna” per part d’Artur Mas, cançó que, per cert, no apareix en el rànquing de l’agència EFE.


Artur Mas



José Montilla



Joan Puigcercós



Alicia Sánchez-Camacho



Joan Herrera




Albert Rivera

6 comentaris:

Alberich ha dit...

Se’m fa estrany que cap candidat triï res del Manolo Escobar, del Fary o de l’Antonio Molina, en una mena d’apassionat intent d’apropament popular, al millor estil del senyor Lerroux. Oi?

Jesús M. Tibau ha dit...

jo em pensava que tots feien anar la mateixa cançó

Allau ha dit...

Aquesta selecció de cançons no sembla gens innocent. Segur que no és una broma? Mentre Artur Mas pretén continuar vivint, Montilla mira (amb desconfiança?) la porta del darrere. Alícia Sánchez-Camacho, en contra de l'avortament, proclama un visca a la vida. L'Herrera se'n (en bici?) a Cochabamba i en Ribera vol fer patir als "mamons". Es referirà a nosaltres?

mar ha dit...

Ai, amic pere, avui t'he de renyar...
primer de tot per llegir tan la vanguàrdia, ja que així no et pots enterar mai de que aquest cop sóc candidata al parlament, ja que aquests diaris no parlen de cap formació política independentista i jo estic a la que ho és més...
i en segon lloc per dir que potser votaràs en blanc o que t'abstindràs...

o sigui que et renyaré si no votes i et renyaré si no em votes a mi (Apa!)
Noi, aquest cop t'atabalaré per aconseguir el teu vot. Un somriure i mil petons

mar ha dit...

ah, per cert, i la cançó que jo trio com a candidata que sóc és:

PAÍS PETIT de Lluís Llach

El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d’aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a adormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.

pere ha dit...

Vols dir, Alberich, que els candidats trien "honradament" les seves cançons?
És possible que ja només escoltin Manolo Escobar o similars una minoria?
Sempre el dubte.


Semblant, semblant, Jesús, sobretot quan tenen el poder.



Bona interpretació, Allau. En les campanyes sempre ens queda el dubte de si trien o els les trien.


Prenc nota de la cançó, mar. I, fixa't, un país tan petit i tantes opcions.
I ara els detalls:
la gràcia del nostre país és que encara podem compartir una notable pluralitat de veus i opinions, però tens raó, algunes surten pocs en alguns mitjans i d'altres en altres.
Dona, l'opció més independentista... S'és independentista o no se n'és. A partir d'aquí cal anar mirant programes, encara que després entre el que es diu i el que es fa les distàncies siguin sovint considerables.
D'acord, d'acord, algun dia seràs parlamentària, però, de moment, de la llista, només té, potser, opcions de ser-ho Laporta i la veritat...
Però en continuarem parlant...
De moment, petó prelectoral i que la campanya sigui un èxit.