3.11.10

els misteris de la roda que roda

Enaixí com la roda qui·s mou engir, se mouen, fill, los hòmens qui són en los mesters demunt dits. On, aquels qui són en lo pus bax offici en honrament, desigen a puyar cada dia, tant que sien en lo cap de la roda subirana...

Ramon Llull: Doctrina pueril.

Per jugar una mica, vaig voler il·lustrar l’exemple de Forster sobre els personatges plans: “no tienen más relieve que un disco de gramófono”. Vaig agafar un disc i hi vaig situar els polítics catalans que poden tenir, poca o molt, importància en les properes eleccions. Em vaig adonar, però, que no els podia presentar tal com diu Forster perquè amb el disc pla, sense relleu, els polítics no es veien, de manera que vaig haver de situar el disc a vista d’ocell o en vertical. Aleshores va desaparèixer el concepte de personatge pla i vaig haver de buscar la referència en Llull o, si volem ser més moderns, en les rodes de la fortuna que apareixen en alguns programes televisius i que són velles com la humanitat. I ja és això, una roda que volta incessantment i que de tant en tant s’atura (la meva subtilment) en un personatge, el premiat; però la roda continua fins que en la seva part més alta apareix un altre personatge, només un temps. Alguns personatges -misteris irresolubles- mai no aconseguiran el lloc sobirà, però no obstant, continuen volent formar part de la roda, un altre misteri.

Per què blogger no em permet posar animacions flash directament? Un misteri més.

8 comentaris:

Ferran ha dit...

La qüestio es estar, es el seu "modus vivendi", formen part del decorat i desgraciadament per el que veiem, son aixó, només atrezzo.

Anònim ha dit...

Són una casta. A vegades sembla que estem sota la dictadura del que jo en dic el "Passarellisme il·lustrat". La política ha esdevingut un divertiment per a funcionaris. A vegades, un autèntic escensor social i econòmic per a tanoques sense estudis ni ofici conegut (però molta barra).

+ cafè - marro!

Anònim ha dit...

Ups! És "passerell"! Bé, tu ja m'entens...

iruna ha dit...

bon caram, pere! ets un artista :)

Albert ha dit...

M'agrada!

miquel ha dit...

La qüestió és estar, segurament -i deixem de banda excepcions-, però desgraciadament no són només decoratius, Ferran. A mi, per exemple, per dir alguna cosa, aquest any m'han abaixat el sou.

T'entenc, Carles. I així ho veig, però em fot que, jo el primer, ens quedem en les crítiques estèrils i no aconseguim que aquesta "dictadura" es posi al nostre servei.

Va, iruna, que nomes és una roda que volta :-)
Bona nit.

M'agrada que t'agradi, Albert.

Violeta ha dit...

Bona roda que roda, Pere.

Bona foto de capçalera, carbassonera.

Una abraçada.

miquel ha dit...

Gràcies, Violeta...i el que rodarà.
Ai, avui la carabassoneta s'ha convertit en cavalls.
Una abraçada