9.11.10

la fruita madura a vegades es podreix

Em llegia el suplement “Dinero” de “La Vanguardia” del diumenge. Un article: Barcelona, ciudad madura, escrit per Aintzane Gastesi. Un paràgraf:

“A nivel comercial, Barcelona ha sufrido una auténtica revolución en los últimos cinco años centrada en el paseo de Gràcia ”, asegura Eduardo Rivero, socio director de Ascana, empresario responsable de la entrada en la ciudad de marcas como Tiffany’s, Apple o Nike. Según Rivero, las marcas internacionales consideran paseo de Gràcia “el bulevar comercial más emblemático de Europa”. El cambio de la arteria comercial de la ciudad se ha plasmado en un gran número de nuevas aperturas (hasta treinta en los últimos tres años) y en un salto cualitativo que ha supuesto también un elevado nivel de inversión. Aunque no hay cifras exactas, desde Ascana calculan que en los últimos años se habrán invertido más de 1.000 millones de euros solamente en el paseo de Gràcia.

No tinc manera d’enllaçar la resta de l’article on apareixen altres marques que només conec de nom: Hotel W, Mandarin Oriental, la consultora hotelera BricGlobal, Novotel. No sé com han anat els èxits de les campanyes de turisme d'auesta Barcelona madura: la gastronomia, el 2006 (continuo freqüentant els restaurants de sempre i algun altre que cau de tant en tant), la platja, el 2007 (no em banyo a Barcelona), la cinematografia (no sé de què parlen, hi ha menys cines que quan vaig arribar a la ciutat), el 2008, el luxe el 2009 (no sabria dir quins són els meus luxes, però possiblement no els de la campanya), aquest any, oci i cultura (parlen de l’Arc de Berà?).

Bé, prou. M’acompanyeu? Baixem pel passeig de Gràcia i passem per davant del Corte Inglés, continuem pel portal de l’Àngel, si no us importa, obrim-nos pas pel carrer Cucurulla fins arribar a Portaferrissa. Amb quatre passes arribarem a les Galeries Maldà, on la meva mare, quan era jove, va fer un temps de brodadora per a una botiga. Abans m’agradava molt passar-hi per arribar a la plaça del Pi. Va, entrem-hi. Recordeu la màquina d’ahir? És d’una botiga, on jo -potser també vosaltres- havia comprat, que ha plegat. Dues portes més amunt es lloga una botiga; enfront, una altra líquida el gènere. I encara un altre establiment amb l’aparador buit, i un altre i un altre. Fa temps que no passàveu per les Galeries Maldà? Oh, sí, s’està morint una de les galeries més emblemàtiques de la ciutat, llàstima que el baró de Maldà no sigui viu per deixar-ne constància; però res mor en aquesta ciutat, tot acaba ressuscitant. Com? A quin preu? No importa, la qüestió és que per ressuscitar abans s’ha de morir. És clar que una cosa és morir i l’altra que t’assassinin o que t’arribi l’eutanàsia sense demanar-la.

Barcelona, ciutat fragmentada, diuen. Barcelona, ciutat trencada. Barcelona, disneylàndia per a ús i abús de forasters i d’inversors que ens proporcionen el pa de cada dia. Barcelona cosmopolita i oberta. Barcelona diversa. Barcelona nostra de cada dia que cada dia intenten que sigui menys nostra. Bé, no crec que ni tan sols ho pensin. Ah, la Barcelona de tots... Que bonica és Barcelona!

6 comentaris:

Júlia ha dit...

La zona que descrius fa plorar. O potser és que envelleixo, que també. No entenc que passi tot això sense que ningú no digui ni moixoni.

Em ve al cap de vegades que pels anys seixanta, quan també es feien moltes destrosses, la gent gran rondinava i fins i tot algunes publicacions com Destino. Eren uns altres temps i, se suposa, s'hi podia fer poca cosa. Ara la indiferència és molt més gran.

Alberich ha dit...

La Barcelona que em conegut i se’ns en va de les mans –de mort natural, assassinada, o amb l’ajut d’una eutanàsia interessada, que pot ser el mateix- doncs també ha canviat el model econòmic. Barcelona era el cap i casal d’un territori industrialitzat, obrer i menestral. Era seu de la burgesia que regia aquells negocis i donava serveis a tota la xarxa social d’aquella situació econòmica. Ara aquell món se’n ha anat en orris i estem abocats als serveis. Els burgesos que han fet diners especulant, viuen off Barcelona i la capital és una barreja d’oficines d’empreses -que, potser, tenen la producció a l’Orient Llunyà- i parc temàtic per esbarjo de turistes que provenen de on radica aquella producció...
Salut.

Clidice ha dit...

Sempre he tingut Barcelona com el meu referent, viure'n a 37 km ha fet que ens en consideréssim una barriada, per això la visc com a pròpia. La sensació, i ja és estrany en mi que no sóc de revivals, és d'abandonament en mans d'un turisme de masses. Sobretot la part del Gòtic i la Ribera, barris que ben poques ciutats en poden presumir, i que ara són plens d'immundícia. El Passeig de Gràcia? Bé, per a mi és com anar al museu, es mira però no es toca, encara que cal dir que hi ha poques ciutats al món amb un carrer de grans marques tan especial. Em costa entendre perquè l'un ha comportat la degradació de l'altre. I d'això en podrien parlar a bastament en una de les bandes de la plaça Sant Jaume.

Lluís Bosch ha dit...

Sóc un barceloní a qui no li agrada viure a Barcelona, i que per això en va marxar fa anys. M'ha anat bé. A la ciutat només hi baixo a fer coses concretes i en surto pitant, quan puc. Em sembla que totes les operacions que se li han fet tendeixen al maquillatge, i que està obsessionada en esborrar el seu passat obrer i anarquista per construir un futur burgeset i estúpid. Però ja s'ho faran.

pere ha dit...

Fa plorar, Júlia, no és qüestió d'una visio personal. Alguna cosa s'ha dit als mitjans, però poc i ningú no hi ha insistit.
És veritat, la indiferència algunes situacions clamen al cel o a l'infern, mentre que casos que a mi em semblen insignificants o banals tenen una sortida espectacular. Deuen ser percepcions de l'edat :-)

La qüestió és, sobretot, tal com ho veig jo, Alberich, que els projectes que es fan no tenen cap més consistència que la dels guanys a curt termini. Cap projeccció de futur. El més pur estil capitalista del campi qui pugui. Bé potser també algun detall amb cara i ulls, però ara mateix no te'l sabria dir.


En les dues bandes de la plaça de sant Jaume, Clidice. Però també, potser per cansament, per dificultats de tirar endavant, per individualisme, en la societat civil que ens manifestem de tant en tant, però som incapaços de tenir constància i ens venç l'escepticisme.
Sigui om sigui, un dels primers deures dels ajuntaments és el d'equilibrar les ciutats i no de fragmentar-les.
Aquesta aposta pel turisme en una ciutat gran és la mort a llarg termini. Cal diversificar, no concentrar.

Lluís, sóc un ebrenc que va arribar fa anys a Barcelona. M'ha anat moderadament bé, no em penedeixo d'haver-m'hi quedat. De tant en tant vaig al meu sud d'origen i també m'hi trobo bé. Ja ho veus, uns hi vénen i els altres se'n van.
Home, si hi havia un passat obrer és perquè hi havia un passat burgès. Hi en aquest cas no hi ha el dubte sobre què fou primer, si l'ou o la gallina (bé també és cert que tothom sap que priemr fou la gallina). Em sembla que tampoc es vol fer un futur burgès, hauríem d'inventar una paraula nova. Estúpid? No t'ho nego.
El present? Mediocre, com a tot arreu.

pere ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.