Com que demà (avui ja), després d'aquest temps en terra ferma, em submergiré en els pèlags freds i bullents al mateix temps de les aules, els nens i les nenes, els nois i les noies, els espais coneguts i els esculls inesperats, no tinc gaire temps ni ganes de escriure res. És curiós com cada curs, just en el moment previ de la immersió, tinc aquell neguit irracional que se sembla al del primer bany de la temporada, gairebé com si fos la primera vegada a la vida. Després, ja a l'aigua, m'adono -ja ho sabia- que si fa no fa és com sempre, que és agradable el seu contacte, que encara es poden viure petites aventures i que els taurons -ep, no agafem massa confiança i mirem-los amb respecte- solen ser més pacífics del que diuen alguns documentals.
Ja he escrit més del compte, que he de resoldre alguns detalls per aconseguir una immersió d'èxit, encara que sigui d'èxit moderat. En realitat avui volia escriure sobre la Diada, però no serà, i em conformaré amb aspectes anecdòtics que són els que sempre proporciones les imatges. Ni pensar a dir res sobre la participació que m'ha semblat escassa, ni sobre ... En fi, que parlin les imatges -les meves imatges, esclar- i potser en un altre moment les farciré de paraules.
3 comentaris:
L'última foto és de l'edifici on vivia jo quan estava a BCN. M'he atipat de penjar la bandera a aquell balcó! Ara la penjo a Anglaterra.
ahir a Blanes hi havia força senyeres... algunes estelades, em va semblar que la gent en general estava més... sensibilitzada?
Així que era aquesta casa. Ja ho veus, hi continua havent una sola bandera, per seguir la tradició.
Ja veus, Montse, en canvi vaig trobar que a Barcelona les banderes eren més escasses que altres anys. Qüestió de sensibilitats, esclar.
Publica un comentari a l'entrada