10.10.11

cel d'octubre

Des que fa anys van decidir que les classes havien de començar abans li trobo poques gràcies a l'octubre. Podria buscar en la memòria i estic segur que m'arribaria algun detall, però no és qüestió d'aturar-me inútilment.

Aquest dies que s'escurcen sense treva: sortida i posta de sol el dia 1 (sempre en TU) : 5, 47-5,34; sortida i posta el 31: 6,21-4,48. I amb el canvi horari de final de mes, la foscor precipitada. Un mes sense història si no fos pels colors tardorencs i els cels nocturns que avancen el magnífic espectacle estel·lar de l'hivern.

El dissabte vam anar a sopar a can Casadellà, un mas ben curiós situat en un trencant a mà dreta poc després de començar la carretera que va de Serra de Daró a La Bisbal. Cloves i crustacis (les primeres massa cuites i els segons tal com cal) i guisats de carns excel·lents (oca amb naps, porc ibèric, cabrit). Els sopars inacabables tenen l'avantatge en els temps difícils que corren per als fumadors que predisposen a la contemplació, vull dir a la contemplació fora de la sala on se serveix l'àpat. Al cap d'una horeta de tastos, se sent la necessitat de trobar-se en comunió amb la natura i malgrat que la tramuntana inquieta el cos, la lluna i les estrelles compensen els petits inconvenients del vent que va a la baixa. Llàstima que aquest espectacle es converteixi en menor des de la terrassa de casa, tot i que Orió, la meua constel·lació preferida, que ja comença a veure's a primera hora de la matinada, no té fronteres visuals.

Repasso el desgavell que he escrit i, tal com va el món, em trobo d'una frivolitat sense perdó, però que hi farem, la meva vida passa de tant en tant pel cel.



5 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

el cel és el llençol on ens amaguem si tenim por, la flassada que ens tapa, el cobrellit sota el qual fem l'amor.

Clidice ha dit...

Els fumadors ara teniu magnífiques oportunitats d'observació de la natura, urbana i rural, que no veig pas que agraiu com cal ;)

pere ha dit...

El cel és GRAN, efectivament, Jesús... i poètic.

Jo no només agraeixo les oportunitats, Clidice, sinó que, com pots veure, fins i tot les comparteixo :-)
Una altra cosa és que aquestes oportunitats ens les fan pagar. No m'estranyaria que al final els fumadors acabem pagant tota la Sanitat del país. Ei, que no em queixo, que tot per la salut dels meus conciutadans.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Un petó des del Vallès tot fumant dos dies abans de lluna plena!

pere ha dit...

Em reconfortes, Núria, en la complicitat. I jo també deixo pujar el fum mentre contemplo el cicle lunar