13.10.11

Maria Aurèlia Capmany, amb un cert retard

He conegut a través de la Júlia que el dia dos d'aquest mes va fer 20 anys de la mort de Maria Aurèlia Capmany i deixo altres escrits pendents per recordar-la o, més ben dit, per pujar un record complementari al que diu la Júlia. Quan llegia el seu post anava pensant que no sé quants anys fa que no rellegeixo o llegeixo la Maria Aurèlia, tot i que va ser una escriptora i una persona que en algun moment em va ser molt propera i que fins i tot vaig participar en un muntatge d'aficionats -com a il·luminador i “tècnic” de so- en el seu Tirant lo Blanc. Però més enllà de la seva literatura, la Maria Aurèlia (el Capmany no cal) era una presència, una veu, un pensament, una part de la vida del país i de Barcelona (la part tarragonina m'és més llunyana), una part, encara que petita, de la meua pròpia vida.

Avui deixaré de banda la seva obra, els seus textos i recordaré la seua veu. És curiós com la veu, digui el que digui, pot fer reviure les persones. Se'm permetrà que recordi la seva veu, i la seva presència, a través d'una petita frivolitat que, si es pensa bé, no ho és tant i si ho és, i en la mesura que ho sigui, no és més que una mostra de la polifacètica i sorprenent Maria Aurèlia Capmany i Farnés.

Vet aquí la Maria Aurèlia cantant!:



Van intervenir també en el disc DONES, FLORS I VIOLES. La dona en la cançó catalana: Maria Yáñez “Bella Dorita”, Maria del Mar Bonet, Núria Feliu, Maria Cinta, Guillermina Motta, Teresa Rebull, Carme Sansa, Rosa Maria Sarda.

5 comentaris:

Allau ha dit...

No ho analitzaré estèticament, però m'hauria agradat tenir-la com a amiga.

Júlia ha dit...

La seva veu era molt particular, de vegades encara em ve al pensament i això que les veus s'obliden quan no es poden sentir.

Tot un pes pesat de la nostra cultura, en tots els sentits.

JO la recordo també fent em sembla de Secundina a la Primera HIstòria d'Esther... entre d'altres.

De fet s'han realitzat petits homenatges, avui mateix m'ha arribat propaganda d'una lectura que endegaran al Romea, però tot ha estat tan discret i ella ho era tan poc, de discreta...

jaka ha dit...

Jo estava admirada de la seva modernitat era fantastica i la recordo molt quan venia a la botiga amb aquelles "bates" que portava i amb el seu "puret" tot el que li agradava era de diseny pur.
Desprès arrant dels estudis de la meva filla vaig entrar molt en la seva vida amb el Jaume que clar jo ja havia conegut a la botiga.

molt bonic el record que li has fet,

pere ha dit...

Doncs deixem l'estètica, parlem d'ètica i a veure si demà també ve a la teva festa.

És veritat això de les veus, Júlia. Jo ara mateix penso en veus que hauria de recordar i m'és impossible localitzar-les.
Potser era un personatge amb massa veu i massa independent perquè li facin homentges públics, encara.

Suposo, jaka, que el seu aspecte era enganyós. Quina sort poder-la compartir; i també al Jaume.

Júlia ha dit...

M'acaba d'arribar un email, el 27 d'octubre, a les 19:00 fan un homenatge a Capmany/roig, a la Virreina, el PEN.