16.10.11

i a mi, ningú no em plagiarà?

Dos posts d'ahir, un de la Júlia i l'altre de Francesc, parlen del plagi. No sé si plagiar-los. Jo he parlat del plagi literari en diverses ocasions i no reprendre ara el tema. Enllaço aquests tres posts: 1, 2, 3, (suposo que en tinc d'altres amb consideracions semblants) amb què a partir de diversos estímuls vaig escriure alguna cosa.

És una evidència que un dels motius que actualment fan que el plagi sigui considerat negativament és una qüestió econòmica (hi ha, a més, una qüestió d'orgull per una hipotètica originalitat que no m'interessa especialment, per això l'esmento entre parèntesis). Avui, la literatura, poc o molt, pot donar diners i s'entén que aquell que després d'un esforç per escriure unes quantes pàgines que li han reportat una quantitat d'euros modesta o substanciosa s'enfadi quan veu que algú els hi copia textualment o “s'inspira” en la seva originalitat per aconseguir resultats semblants amb un esforç mínim. Entenc, repeteixo, que l'autor inicial s'ho prengui malament i fins i tot que recorri als tribunals pertinents. El que em costa més d'entendre és que el lector s'acabi implicant en el tema amb arguments que inclouen força consideracions morals i ètiques i poques d'econòmiques.

A mi, que escric alguna cosa gairebé cada dia i sovint l'acabo publicant aquí, em resultaria ben satisfactori trobar, sigui per casualitat o perquè algú que ho ha trobat m'ho comunica, que algú m'ha copiat, en part o totalment. M'agradaria que algú penses que val la pena agafar una idea o un fragment meu per repetir-me, resumir-me, ampliar-me, al·ludir-me subtilment, tergiversar-me. Fins i tot es pot veure que en el bloc no hi tinc cap restricció per tal de facilitar el plagi, cap frontera ni tan sols insinuada com podria ser una llicència de Creative Commons. Però no hi ha manera: que jo sàpiga no hi ha ningú disposat a plagiar-me. Després d'uns quants anys dubto, però no sucumbeixo a la desesperació, de trobar un dia un text d'un altre que em pugui fer pensar que allò que diu abans va ser meu; per suposat hauria de ser un text on de cap manera s'esmentés el meu nom ni cap indicació que remotament hi pogués portar als que no fossin al cas. Quin estímul per continuar escrivint el dia que em passi això! Quina íntima satisfacció! Quin premi! Si arriba el moment no sé si podria estar-me de dir: mireu, aquell o aquella m'ha plagiat! Al·leluia!

5 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

a mi també m'agradaria que em plagiessin, seria tot un honor, fins i tot podria convidar a sopar al plagiador perquè me'n fes cinc centims de que l'havia induït a fer-ho.

Júlia ha dit...

Jo crec que no em vaig explicar bé, hi ha plagis i còpies descarades per motiu de ganduleria, que crec que és el cas d'aquests articles de Monzó, autor que, personalment, considero valorat per damunt dels seus mèrits reals -opinió subjectiva- i que viu força del 'cuento' en els dos sentits de la paraula. Quan el plagiat i el plagiador són anònims personatges de la xarxa la cosa no té cap transcendència.

Veritablement, a la vida hi ha coses molt pitjors que plagiar articles periodístics però el que em sorprèn també és que a segons qui tot li està bé i a d'altres se'ls condemna pel mateix motiu. Vaja,que val més caure en gràcia que ser graciós. I tots plagiem de forma inconscient molt sovint, fins i tot.

Pla feia el mateix, certament, això no els treu mèrit a cap dels dos pel que fa a l'obra original però personalment no arribaré a dir que ho trobo poc ètic, ja que no sé ben bé què és l'ètica, però ho trobo lleig i destraler, la veritat.

Júlia ha dit...

A més, en això dels plagis i les còpìes hi ha un altra tema gairebé sempre, una de les parts té molt més poder cultural que no pas l'altra, cosa que fa que no valgui la pena denunciar res. M'hi havia trobat en alguna ocasió amb temes educatius professionals i, evidentment, fins i tot en el cas de manifestar-ho públicament, més enllà dels coneguts i saludats i encara, ningú no m'hauria cregut.

Clidice ha dit...

Doncs ves que ara que no tinc gaire temps no t'acabi plagiant, ni que sigui per continuar publicant ^^

pere ha dit...

Ja veus, Francesc, jo també estaria disposat a escoltar, després de pagar el sopar -i l'esmorzar si convingués-, els motius del miracle.

Esclar que et vas explicar bé, Júlia. Es tracta de plagis que entren dins del món de les relacions econòmiques, per molt que en el món literari, el de la "creació" l'"escàndol" a vegades agafi manifestacions extremes i desqualificacions amb arguments ètics que em semblen exagerades. A la fi, la còpia afecta totes les esferes socials i laborals i d'altres no fan tan escarafalls. Fa la sensació que l'art és més sagrat que el món dels perfums o dels motors de cotxe. Per què?
Quant a Monzó, fa anys que el que m'interessa més és l'articulista.


No ho faràs, Clidice, ho sé. Però com que crec que dintre de poc tindré temps de sobra, m'ofereixo de negre. Esclar que hauríem d'ajustar preus i potser ni tu ni jo faríem gaire negoci, és el problema entre els no professionals de reconegut prestigi i bossa escassa.