Avui he anat al banc a preguntar.
M'han dit que tinc la VISA gratis,
sempre que compri prou.
(a fora plou)
I ara afegim
una entrada a CosmoCaixa per a dos,
també de franc.
(a la ciutat, absent el fang)
I a més,
volen que viatgi en tren,
al 60 per cent,
o potser menys.
(ja toco els dos)
He notat, en sortir,
que el plugim matiner
no anava amb mi.
Clac, clac, clac... clec
(assaig de claqué al carrer):
la vida és meua
(cor: la vida és teua!)
Sóc una estrella.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
fina ironía....
No te´n fiis massa dels Visa, sempre hi ha carta amagada...(xist dolentíssim!)
Per un moment t´he vist fent de Gene Kelly, no estaves pas malament ;-)
"errant"? ;)
La realitat despullada, Francesc :-)
L'endemà vaig tornar, A., perquè no veia clares les condicions de la lletra petita; em van afegir un document nou més explicit, però no les tinc totes.
Avui si que he fet de Kelly forçat. Me n'he mig sortir :-)
Que més voldria jo, Montse.
Publica un comentari a l'entrada