18.12.12

en la tardor que no anuncia l'hivern

Un comentari de la Júlia, que imagina el possible tancament de la llibreria del carrer Canuda, m'incita a entra-hi. Passo al fons, a la sala gran, inexplorable amb el temps que queda. Miro lloms, fullejo, oloro... Finalment agafo un llibre* de la taula on se n'amunteguen més. No veig el preu. Li demano al noi que anuncia que és l'hora de tancar. No s'ho pensa gaire, si és d'aquella taula val quatre euros.


Quan vaig a pagar, trobo el propietari repassant les anotacions d'una llibreta de la Caixa. Em somriu mig absent i em demana si vull una bossa. No cal, ficaré el llibre a la bossa on duc del cartró de tabac, que val una mica més de deu vegades més.

A casa, em fixo en aquest fragment del traductor:
En effet, contrairement à ce qu'a connu la langue française, sous la pression des avantgardes du début du siècle dernier, les catalan, bien que pus perméable encore aux influences française et anglo-saxone que les castillan, n'a jamais rompu totalement avec la prosodie et la versification classiques...

Vaig llegint poemes i m'aturo una mica més en aquells autors que conec més de prop. Li toca el torn, cronològicament, a Francesc Prat, que conec en viu i que tot i així conec menys que en Jaume Subirana, amb qui sovint he mantingut complicitats encara que no sé si mai el coneixeré. Entre els dos, la Maria Mercè, en qui he pensat -com li agradava reconèixer i cantar la música dels poemes dels altres!- quan he llegit el fragment del traductor de més amunt. Continuaré.

Em fixo en els poemes d'hivern, que s'acosta encara que la tardor hagi fet una pausa enganyosa i el sol ja agafi segons a la nit. La traducció, sense els originals a mà, em distancia, m'obliga a rellegir. Hauria d'intentar una retraducció? No ho faré, m'agrada, avui, aquesta distància. Em fixo que els dos poemes van ser escrits -publicats?- quan els autors tenien aproximament la mateixa edat.

1
Signes sont l'hiver, la nuit , le temps ouvert.
La pluie enfonce les morts. La voix, les yeux
ne lien pas le cadavre, tout se perd:
amitiés i planètes, dons et caprices;
je sens le monde vide, les corps et son costume.
L'amour qui embrasse les années n'est que feu et
fumée.

(Paradís de cendra, 1982)


Panier
Vide, car l'hiver est rude,
il regrette en attendant
les grains de raisin, la lumière
des cerises.
À présent l'odeur
du fond est froide,
comme un coeur apeuré,
Mais qui bat.

(El rastre de l'animal més lliure, 1994)



* 48 poètes catalans pour le XXIe siècle. Traduction et notes de François-Michel Durazzo. Quebec, Les Écrits des Forges, 2005.

8 comentaris:

Júlia ha dit...

Gran llibreria, si un dia sembla que vaig a tancar haurem de fer-hi alguna cosa. El meu comentari ve del fet que un dia, mirant llibres, vaig escoltar una breu conversa entre la senyora de la botiga i un xicot, crec que aquest li preguntava pel tema i la senyora li deia que encara quedaven uns anys, per tant penso que la desgràcia no serà imminent però que hi ha un perill evident, probablement pel tema dels lloguers a llarg termini que són els que han generat tants tancaments aquests darrers anys.

Júlia ha dit...

volia escriure 'va a tancar'

iruna ha dit...

ahir justament buscava al diccionari la paraula "tardoria", sense saber si la trobaria ni si existeix. tardoria de tardor, pensava... no vaig trobar-la, però sí una "tardança", i l'expressió "primavera d'hivern" o "primavera de s'hivern", que no coneixia.

m'has fet buscar anys de naixement... 1950 i 1963? dos autors parlant de l'hivern des de la primavera? m'agrada com lliguen els dos títols dels llibres i llegir-los del dret i del revés... "paradís de cendra", "el rastre de l'animal més lliure", o "el rastre de l'animal més lliure, paradís de cendra".

un dubte a part del teu post, miquel, que potser tu em podràs ajudar. fa dos dies vaig trobar en una cançó del jordi batiste una paraula que em va semblar que era "tornidol", però no la trobo enlloc. te sona? me va sonar tan bé dins la cançó que vaig pensar "m'és igual no saber què vol dir, m'agrada sentir-la"... m'és igual, en part, però... "tornidol", tu la coneixes?

m'ha sobtat que em digues que face bondat :) (com se fa?)

Júlia ha dit...

No serà 'torniol'?

iruna ha dit...

potser sí, júlia :)
ara venia de trobar "torniol" (volta que dóna una massa gasosa, líquida, etc., animada d’un moviment giratori)i "torniolar".
no ho havia sentit mai.
gràcies igualment.

miquel ha dit...

Benvolgudes Júlia i Iruna, veig que ja us heu aclarit en la conversa filològica; jo no podria afegir res, al contrari, he après.

Júlia, sí que els nous lloguers acabaran amb moltes botigues, o hauran de ser més raonables. L'altre dia em comentaven la possibilitat de tancament, també a cuasa del lloguer excessiu, de la la botiga exclusivament de begudes que Quílez té al carrer Aragó, prop de la més coneguda de Rambla de Catalunya-Aragó.
Quant a les llibreries de vell, l'altre problema d'algunes: Selvaggio, Batlle... és que depenen d'una única persona i no tenen continuadors.

Iruna, ja veus, el que em va cridar me´s d'aquest passeig ràpid per les pàgines del llibre va ser els enfocaments de l'hivern dels dos poetes i el fet que fossin escrits quan tenien quasi la mateixa edat.
Quant a les paraules encara inexistents, o a nous significats per a paraules velles, perquè no les podem inventar si la trobada té certa lògica; tardoria és una paraula ben bonica, encara que potser remet a traïdoria que, per altra banda, ja és una característica de la tardor sobretot quan gairebé sense avís comença a matar fulles.

Va, que ja saps que normalment fas bondat, que era només retòric :-)

iruna ha dit...

avui seré jo qui mataré, miquel. bondat no és, diria que maldat tampoc, però...

(del que escrivies i retrataves fa un moment, ara només dir-te que m'ha semblat encertada la foto d'una "careta" dins la careta de la norma)

me costa dir-te "una abraçada", avui. potser pel sentiment que tinc de possible "tardoria" amb nit i la pena que dius. :...

miquel ha dit...

voldria saber més, iruna,, d'aquesta història de vida i mort que ha de ser tan difícil de valorar si és que es vol fer, encara que la vida i la mort no siguin més que un camí i el seu final.

Jo sí que et puc fer una abraçada (i també acaronar)