Estic segur que des que m'he jubilat la
meua neboda pensa que m'ha de buscar distraccions i com que fa un
temps que organitza dues desfilades per temporada, em diu que
necessita la meua aportació que consisteix a filmar el passis
tardorals i primaverals que finalment es veuran no sé on. Estic
segur que la meua neboda faria la desfilada més aviat, quan encara
els colors són purs, però té la deferència de començar-la a
l'hora de la missa major perquè sap que em costa matinar, de manera
que em presento uns minuts abans de les dotze i tothom és conscient
que l'espectacle pot començar.
Continuaria explicant detalls de la meua tasca, de les meues sensacions, de les qualitats de models i públic, de l'impacte de l'acte en la vida quotidiana de la vila, de la meua complicitat amb el fotògraf..., però avui tinc tanta feina de postproducció que em veig obligat a canviar paraules per imatges i a maleir la manca de programes adequats a l'ordinador per aconseguir un muntatge amb la mateixa qualitat que ha captat la càmera. Continuaré fent provatures.
Per cert, que la meua neboda em té un carinyo especial ho demostra el fet que mai no em retrau que faci sortir tant el cap de les models com els vestits que porten.
Bé, continuo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada