23.4.13

Sant Jordi: una pausa innocent, encara sense llibre ni rosa


M'havia proposat fer una petita introducció amb reflexions sobre el moment de l'escriptura i l'actual, sobre els poemes (?) dels polítics quan encara no ho eren, sobre les possibles similituds i divergències entre Durán i Lleida i ell (uf!)..., però sobtadament m'ha semblat una mena de sacrilegi, gairebé una poca-soltada que trencaria l'esperit de la festa, al menys de la meua festa. Copio solament el poema que el noi Miquel Coll i Alentorn va enviar als Jocs Florals de 1922 amb el lema de La nostra Pàtria és gran, la nostra Pàtria és bella... El títol d'aquests quartets octosíl·labs és "Aquí tot és goig". Que sigui així, al menys avui (si pot ser -perdoneu la intrusió d'un element profà- amb la complicitat del Barça).


Jo en sé una terra regalada

plena d'olor de romaní,

plena de cants de l'ocellada,

que refileja amb so diví

On bat el sol que l'or xarbota

sota un cel blau mai entelat,

i és una perla cada gota,

i una maragda cada prat.

D'una dolçor mai sospitada

cada maduixa és un robí.

El llavi roig de l'estimada

n'és molt més dolç i coralí.

I la taronja que rumbeja,

entre el brancatge esponerós,

n'és fruit daurat que el cor sedeja,

i el gust n'enyora neguitós.

I l'olivera revellida

mes sempre amb força per brotar

plàcidament passa la vida

donant gaubança i benestar.

És nostra Pàtria aqueixa terra,

que n'és del cel un regalim;

si un dol hi ha, prompte el desterra,

que la tardor durà el raïm.

I quan el most rajant brilleja,

fa entrar pruïja de besar;

i un llavi ardent que vermelleja

n'és bell remei a tot penar.


P. S.: Si voleu allunyar-vos una estona del cansament dels carrers atapeïts del centre, una bona opció és passejar-se per la Pedrera i contemplar el transformisme visual i literari en blanc i negre del fotògraf Chema Madoz, amb una part dedicada a Brossa i una altra a l'Espriu de Per al llibre de salms d'aquests vells cecs. Unes imatges -totes- excel·lents.
 
 
 

 
 

5 comentaris:

Pais secret ha dit...

Celebro que t´hagis decantat per descobrir-nos una mica més aquests noi Miquel Coll i Alentorn que recordo com un senyor amb les espatlles carregades de bonhomia. Hagués sigut una poca-soltada i un sacrilegi colar-nos en Duran, Miquel!! :-)

I Gràcies! Que tinguis un dia feliç.

Helena Bonals ha dit...

M'agrada aquest poema per desconegut.

Carme ha dit...

A mi també m'agrada aquest poema.

Sense rosa ni llibre? Em sembla que ja estàs fent tard, Miquel!!! :DDD

Macondo ha dit...

Ni rosa, ni llibre. Roses i llibres tot l'any!
Feliç diada, Miquel i companyia.

miquel ha dit...

Ben veritat, A... les espatlles carregades de bonhomia i un somriure permanent. L'altre ens hagués espatllat la diada, per un dia he tingut seny.
Que tu també tinguis un dia feliç, amb tots els teus sentits i sens pensar que la majoria de roses no fan cap olor.


Gràcies, Helena. Per a tu, doncs.

Te'l puc regalar, també, Carme?
Ei, que això va ser de matinada, ara només em falta el llibre :-)

Feliç diada, macondo i cia! I si les roses i els llibres ens els regalen, tampoc no ens queixarem :-)