presantjordi: Edicions de l'Eixample

Potser alguns teniu presents els llibres tan bonics que heu fullejat alguna vegada a les llibreries però que no us vau endur a casa perquè en aquell moment -ara menys- no teníeu diners per comprar la bellesa afegida a la lletra: La nit (dels Comediants), Le Demon des Anges, Transnarcís (de Pau Riba, LP inclòs)... Jo, a casa, segons em sembla, només tinc d'Edicions del'Eixample La música i el III Reich, resultat d'una magnífica exposició a la Pedrera.

Avui he llegit al diari que l'editorial, que es mou entre el disseny i l'edició, té problemes perquè la seua comptable els va anar desviant els guanys i va passar molt temps fins que se'n van adonar. La comptabilitat va aconseguir passar tres auditories i qui sap quantes coses més fins que van descobrir el desfalc; ara, després de confessar els fets, la comptable es troba a l'espera d'un judici en què el fiscal ja ha presentat les conclusions i demana deu anys de presó, però la justícia, ja ho sabem, és lenta i, mentrestant, els editors tenen problemes de liquiditat malgrat l'èxit dels seus llibres, el darrer dels quals està a punt d'exhaurir-se. El diari parlava avui del tema i explicava que Edicions de l'Eixample ha decidit treure a la venda el seu patrimoni d'art per tal de redreçar la situació.

He anat fins els baixos del carrer Diputació 278, on s'exposen les obres dels artistes que ja tenien a l'editorial  o que han estat cedides per a l'ocasió. És una nau freda, despullada de qualsevol ornament, d'aspecte desolador, amb els quadres a les parets o descansant sobre el terra, amb dues vitrines enlairades amb petites escultures i uns quants llibres que també es venen. Potser podria comprar algun dels llibres, entre 50 i 250 euros, crec, però sé que no arribaria als preus, possiblement més assequibles que al mercat, que demanen pels quadres. Un petit cercle vermell m'indica que s'ha venut una obra de les petites, de Joan Henández Pijoan. Als baixos, a part de gent que imagino de l'editorial, hi ha cinc persones. Una senyora, amb qui he coincidit en el recorregut, s'interessa pels preus. Potser comprarà alguna cosa en aquesta galeria d'art improvisada que continuarà fins demà.

En sortir, parlo amb un dels dos socis fundadors que m'explica els detalls que he transcrit més amunt. Té  ulls blaus de  mirada clara i confiada, però també inquisitiva  que em recorda la de l'escriptor Vicent Marqués. Al cap d'una estona em demana qui sóc i li responc que Ningú, però que em sap greu la seua situació i que en parlaré aquesta nit. Xerrem sobre ètica i moral, sobre la confiança entre persones, sobre el motiu omnipresent i poderós dels diners en la vida i en la literatura: cap novetat en la història de la civilització. Parlem una estona més d'editorials, llibres i llibreries. Em diu que em llegeixi l'article d'avui de Julià Guillamon (ho he fet, però per enllaçar-lo aquí hauria de ser subscriptor del diari). Em diu que quan pleguin de la nau, si algú s'interessa per la seua situació, els pot trobar a través del telèfon. Li (els) desitjo sort.

Demà potser hi tornaré. I si li comprés un llibre a la Joana pel seu aniversari que és a tocar? La Joana potser em diria que en realitat l'he comprat per a mi. Seria mentida: per a ella, per a mi i per a ells. I, sobretot, perquè ja començo a estar tip de veure desaparèixer les coses que m'agraden.