presantjordi: autosuggeriments precipitats sense desenllaç

A mesura que passen els anys, Sant Jordi se m'ha convertit més en una festa cívica, en una gaudi dels sentits, i menys en un intent, reeixit o no, de comprar llibres: cal tenir-los ben posats per Sant Jordi. Segur que alguna novel·la o qualsevol altre paper acabarà fent cap a casa, però ara mateix no tinc cap intenció específica de compra, i si jo fos mitjanament raonable, primer hauria d'enllestir les lectures pendents que descansen arreu de prestatges i taules, algunes potser definitivament perdudes en una amagatall massa secret.

Dels dies previs a la festa, el que m'agrada més és la quantitat de propostes que rebo. El veí que em trobo casualment a la porta de casa, els blogs amics que diuen la seua, a vegades fins i tot sobre la producció pròpia en paper, les teles, els diaris... No és que faci gaire cas dels arguments que exposen, perquè tots sabem que en literatura cada lector és un món i els seus gustos sovint un misteri, però gaudeixo repassant autors i títols (coneguts o desconeguts), resums, portades si s'escau...

Ara mateix tinc a la vora un suplement en què vaig assenyalar uns quants llibres que, en aquestes lectures ràpides que fem tan sovint, van merèixer especialment la meua atenció:

Monica Cantieri: Cap verd. Suposo que em va fer gràcia el títol, que vaig lligar amb paisatges africans, encara que la història, qui sap si terrible, passa a Suïssa.

Alan Bennett: Indecències. Segur que és un llibre escrit amb intel·ligència, cosa que no garanteix res, com tots sabem, però...

Maria Helena Feliu: Pecat original. Sé que no me'l compraré ni me'l regalaran, però em fa gràcia tornar-lo a esmentar.

Thomas Hardy: Cuentos completos. Hauria de tornar als clàssics anglesos, ho sé.

Lucreció: De rerum natura. I encara més hauria de tornar als clàssics clàssics, sobretot als escandalosos.

William Ryan: Pradera roja. No he llegit cap policíaca d'aquest autor que fa protagonitzar les seus obres al coronel Korolev. Entenc que això no és motiu suficient per començar a llegir-lo. Com tampoc ho era que llegis Lluvia roja, de Burkhard Driest, amb el capità Toni Costa, de pare eivissenc i mare alemanya, com a protagonista i l'illa com a marc geogràfic i de reflexió.

Lindsey Davis: Domiciano Dominus et Deus. Ja ho sé, massa pàgines pel meu pobre ritme de lectures actual.

Noam Chomsky: Las sublevaciones demográficas globales. Uf, no llegeixo un Chomsky sencer des de la meua joventut. Hauria de retrobar-lo?

George Steiner: Fragments. M'atreu llegir breument sobre la poesia, el silenci, l'amistat o la música.

Jordi Estruga: El tresor cartogràfic de Catalunya. El preu (990 €) és definitivament prohibitiu. El fullejaré si no va encadenat amb plàstic.

Emily Dickinson: Poesia completa. Serà aquest el meu proper llibre de poemes?

Sebastià Serrano. L'actitud positiva. Sóc ben conscient que no el llegiré, però m'agrada retrobar el meu antic professor, el que va quedar embadalit per les aparadors de Barcelona i que embadalia les meues companyes d'estudi, i preguntar-me per què ven menys llibres que Punset.

Allan Sillitoe: La soledad del corredor de fondo. No m'atreviria a rellegir el llibre gairebé oblidat, però m'agradaria saber què en pensen els nous lectors.

 

No continuarà, malgrat la imperdonable manca de textos d'autors catalans, S. S. -i la cartografia- exclòs, que hauria de nodrir el proper capítol.