6.4.13

els Ferratér a l'Empordà


Llegeixo el titular i l'entradeta i continuo amb l'article, que crec que em pot interessar. Resumeixo sense cometes ni cursives: Els llibres de Joan Ferraté han anat a parar a Torroella. Entre 6.000 i 10.000 volums (encara no s'han comptat)... Heretats per la seua filla Amàlia arribada fa un temps a l'Empordà des d'Anglaterra... Es veien molt poc des que ella tenia dos anys... Segons el filòleg Jordi Cornudella els llibres són el retrat de la vida intel·lectual de Joan Ferraté... Són llibres que s'han d'inventariar i catalogar i que, ara per ara, compten només amb l'empenta de l'Amàlia, decidida a homenatjar l'oncle (Gabriel Ferrater) i el pare en aquest espai nou que ha creat al cor de l'Empordà... Ara el llegat de Joan Ferraté s'erigeix al centre d'aquesta associació que Amàlia, que encara no domina gaire el català però que ja ho farà, va inaugurar el 2 de març i que funciona a l'estil dels clubs anglesos amb socis que volen fomentar la creativitat i compartir activitats culturals, bàsicament estrangers que viuen a l'Empordà i catalans amb ganes d'establir ponts i contactes...

Llegeixo això i més en els articles de “L V” i de l'antic “Avui” i penso que cal que m'hi apropi. Pregunto a la gent coneguda que en saben. Poca cosa, a part que hi ha roba a l'aparador. Al Museu de la Mediterrània no em poden dir gaire més, però em donen un fullet. És dissabte a la tarda, travesso el carrer -des de casa veig el pis superior- i em trobo la porta tancada. La reixa no impedeix veure l'interior. Ja tornaré més tard. Torno l'endemà. La reixa continua abaixada. Dedueixo que els clubs anglesos no funcionen en cap de setmana.

Com que no podré fer una mirada interior fins qui sap quan, repasso el fullet que m'han donat al museu: Aenigmalia. Asociación de Las Artes. Es divideix en sis apartats: Projectes creatius, L'estudi de les arts, El cafè curiós, La zona de la tranquil·litat, Els jardins secrets, Biblioteca familiar de la família Ferratér. Em fa gràcia aquest encapçalament en què l'accent mostra la discordança entre els cognoms dels dos germans. Aquesta part, la darrera, és la que, com és evident, més m'interessa. Em pregunto si a la biblioteca, encara per catalogar, es troben els llibres de Ferrater&Ferraté, també els de la germana Amàlia. On van anar a parar els llibres de Ferrater? Els té la neboda Amàlia?

A la darrera pàgina llegeixo les condicions de “Membresía quotes i beneficis” . Obvio “1 pase de dia”. Les categories són: DICE, 1 mes carnet de soci: 8€; CUPCAKES, 1 any carne de soci menor (entre 12 i 18 anys) 25€; ROSE 6 mes carne de soci 36€; CHERRY 1 any carnet de soci 60€. En tots els casos els drets són: Accés a tot. Activitats habituals gratis. Preus VIP en el Café Curiós. Preus reduïts en tallers i esdeveniments. Precio reduït en la zona de la tranquil·litat. En tots els casos, 10% de descompte Aenigmalia Attire, és a dir, vestit de segona mà reconstruït i dissenyat.

M'agradaria poder opinar sobre la iniciativa, dir alguna cosa consistent, però hauré d'esperar una propera visita, així que deixo obert aquest post desgavellat . Mentrestant... No sé si des de Barcelona puc ser d'alguna utilitat en qüestió de llibres o de parella lingüística.



P. S.: Ja sé que no té res a veure, però mentre anava escrivint no parava de pensar en Maria Helena Feliu, filla de Joan Estelrich i Paulina Pi de la Serra i en el seu llibre Pecat original que competirà amb les altres novetats d'aquest sant Jordi.

3 comentaris:

Carme ha dit...

Això de Torroella en algunes ocasions em queda prou a mà. Hi hauré d'anar a xafardejar, a veure si se m'aclareixen les idees sobre tot plegat...

Això de la parella lingüística no deixa de ser una molt bona idea... ;)

Pais secret ha dit...

Ho confesso: estic marejada.

Primer m´ha destarotat l´accent a la e, però he pensat que era una llicència teva, una clucada d´ull.
Llavors la sorpresa que es faci a Torroella. El "batiburrillo" del paràgraf quart ja m´ha deixat ko i l´aparador amb roba...uf!
A més estic ben desorientada, on és això, a Fora Portal?

Quina barreja, quin cúmul!

Sort que ens tindràs ben informats...

miquel ha dit...

Hi hauràs d'anar, Carme... i vagis a l'hora que vagis, si et sents cansada, ves a seure una estona al claustre de l'Hospital on sempre hi ha alguna exposició de fotografia.
M'ho hauré de pensar seriosament això de la parella lingüística :-)


No m'estranya que et maregis, A., i encara més quan t'enviï tot l'escàs material que tinc.
Sí, si, Fora Portal, gairebé al costat de la plaça de la sardana.
Uf, de moment tota la informació que tinc és externa.