8.1.14

lectures en francès


Fa anys que deixo anar en els llocs estratègics i entre la gent que em pot fer cas que tinc ganes de retrobar-me amb el francès; dic el francès escrit, però en el fons penso que potser m'agradaria més el francès parlat, que exigeix menys esforç i permet una correcció a l'instant.

Esporàdicament, hi ha qui em deixa alguns llibres, preferentment clàssics del XIX o el XX, que després d'un temps prudencial, torno, verges d'una lectura continuada, als propietaris (per a ser precís, hauria de dir propietàries) amb qualsevol excusa i amb una mica de vergonya silenciada. No és tant que em costi de resseguir els textos o d'entretenir-me a deduir un mot ignorat o buscar-lo al diccionari, com de la sensació que no entro en el sentiment de la llengua, que la meua lectura és d'aprenentatge, superficial, que gairebé tant em faria llegir les novel·les que em deixen com un manual de fotografia creativa, no tant com les instruccions d'una rentadora. És veritat que a vegades em sembla que ja ho tinc, que la meua lectura no és només amb el cap sinó també amb el cor, que mig oblido que tinc tractes amb una llengua que m'imposa distàncies i m'exigeix equivalències, però sempre acabo pensant que mai no recuperaré la relativa fluïdesa del passat, i cada cop sóc més mandrós.

Fa dues setmanes o tres, una veïna, professora de francès, em va dir que passés per casa seua i agafés els llibres que volgués, però espero que fos prou convincent la meua excusa parcial del fotimer de lectures pendents per encetar. Amb la T., una amiga de Lleida que s'ha passat mitja vida treballant a Suïssa, no vaig tenir cap opció: se'm va presentar a casa amb una petita pila de llibres i em va assegurar que no tindria cap dificultat. Ja ho veurem

D'Amélie Nothom, em va portar cinc llibres que he ordenat cronològicament: Le Sabotage amoureux, Attentat, Mercure (em sembla que és l'única del conjunt no traduïda al català o al castellà), Stupeur et tremblements i Cosmétique de l'ennemi. He sentit parlar de l'autora, l'he vista en alguna entrevista, però encara no li he llegit res.

D'Agota Kristof, quatre llibres: Le gran cahier, La preuve, Le troisième mensonge i Hier. Tampoc no he llegit res d'aquesta escriptora nascuda a Hongria i que va anar a parar a Suïssa. Si no m'erro, la majoria de les traduccions dels seus llibres al castellà són de Sergi Pàmies. La T. em va dir que era una lectura fàcil, amb molt diàleg. Diuen que la literatura de Kristof és dura, la mateixa autora ho confirmava, i també deia que no li interessava la literatura. Em sembla que començaré per Le gran cahier; de fet, ja l'he fullejat:

-Que veut-il?

L'officier pose des questions; ordonnance traduit:

-M. l'officier demander pourquoi vous pas bouger, pas parler?

Nous répondons:

-Nous faisions notre exercice d'immobilité.

L'ordonnance traduit encore:

-M. l'officier dire vous faire beaucoup d'exercices. Aussi autres sortes. Il a vu vous taper l'un a l'autre avec ceinture.

-C’était notre exercice d'endurcissement.

-M. l'officier demander pourquoi vous faire tout ça?

-Pour nous habituer à la douleur.

-Il demander vous plaisir avoir mal?

-Non. Nous voulons seulement vaincre la douleur, la chauler, le froid, la faim, tout ce qui fait mal.



Elemental!
 


 


6 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

En aquest diàleg n'hi ha un que parla francès com els indis, no?

O sóc jo que ja no me'n recordo?
Jo, cada cop que vaig a França, i més a prop o més lluny hi vaig com a mínim un cop cada any. Em compro un parell de llibres en francès. M'agrada molt llegir francès... ja veig que ara tens sobredosi... sinó, te'ls oferiria... :) he, he, he...

Montse ha dit...

Llegeix-te alguna cosa de l'Amélie Nothomb. T'encantarà.

I a Amazon, per un mòdic preu, pots trobar-ne molts. Jo, ara, estic llegint La petite fille de Monsieur Linh, de Philippe Claudel.

T'agradaria força!

Comment allez-vous?

Unknown ha dit...

Jo llegeixo habitualment en francès i en anglès. Amb el segon requereixo més esforç però m'ho prenc com un exercici d'aprenentatge.
És interessant llegir en francès a Yasmina Reza _novel·les_ i a Annie Ernaux, aquesta última només escriu sobre ella i el seu món i quasi no ha estat traduida.
A Amazon es troben aquests llibres a preus recomanables i després es poden tornar a vendre.
Salutacions.

miquel ha dit...

Em sembla que sí, Carme, per això és tan fàcil, que el llenguatge dels indis l'entenem tots.
Gràcies, Carme, si que tinc sobredosi, sobretot perquè no sé si és bo llegir seguit tants llibres de les mateixes autores. Només em caldria un empatx després dels àpats de les festes :-)

Ja veus, Montse, que m'és obligatori llegir-me la Nothomb; espero que tinguis raó.
Prenc nota de la teua proposta, encara que ja veus que deixaré passar un temps prudencial.
Ei, per aquí, bé, i ja he vist que tu també :-)

Glòria, aquesta és la qüestió, que jo voldria que no fos un exercici d'aprenentatge, sinó unes lectures més... Tinc tan poca paciència... I com m'agradaria ser més constant.
Gràcies pels teus suggeriments que tindré ben en compte. I de la Kristof, què?

Carme Rosanas ha dit...

Jo vaig veure en teatre "Cosmètica de l'enemic" és una obra estranya, però em va semblar molt interessant (ni que sigui per deformació professional, a mi em va interessar) però no puc dir gran cosa de què va, perquè en realitat és millor no saber-ho mentre vas seguint el fil...

miquel ha dit...

Aniré avançant -espero- en el descobriment, Carme. encara que no veig gaire factible que em llegeixi totes les novel·les seguides.
Gràcies per l'aportació :-)