3.2.14

quatre notes precipitades sobre la Gala


És molt fàcil, o no?, concretar que tal llibre o determinat escriptor forma part de la literatura catalana o espanyola o sueca..., en canvi, crec que no passa el mateix amb les pel·lícules (o els guionistes o les muntadors o els actors...?), perquè en el cinema parlat hi ha una llengua que fan servir els actors, però també un seguit d'imatges, que a mi em sembla un dels elements fonamentals del cinema -recordar-ho és gairebé un insult a la intel·ligència-, un so, música inclosa..., en fi, i tants altres coses. I tot i això, tot i reconèixer la complexitat, com que sóc un simple espectador i no un entès, a vegades se'm fa difícil decidir que és cinema català o no català. Tampoc és que em preocupi gaire viure amb aquesta ignorància.

He mirat la Gala dels Gaudí. M'ha semblat un espectacle força digne en la seus austeritat. He trobat, si se'm permet la redundància, molt ben trobat, molt català, que el pianista marqués quan calia qui es passava de temps, encara que les tecles han restat mudes en el cas de la Isona Passola, que sí, que ja l'hem entès, que cultura i euros, a ser possible.

Els premis havien d'haver estat retransmesos per TV3, però la vaga dels treballadors de la Corporació els ha portat a les televisions locals. Jo he vist l'acte a través de BTV. No tinc del tot clares les reivindicacions dels treballadors de la CCRT: és una llàstima que no aprofitin els dies que fan vaga per parlar-nos de la seua situació en lloc de passar-nos Serrallonga (qui deu triar què es passa els dies de vaga?), per exemple. Potser no ho poden fer.

He patit, metafòricament parlant, quan he pensat que podien donar el premi a la millor pel·lícula a Todos queremos lo mejor para ella, perquè és un film per a major glòria d'una actriu, la Nora Navas, que, per cert, ha demostrat en recollir el Gaudí al premi a la millor actriu en quin país vivim, lingüísticament parlant.

No he vist La plaga, premi a la millor pel·lícula, però si el diari “Ara” no m'enganya, la puc reproduir on line per 2,95 euros. No sé com es diu el noi que ha fet el parlament d'agraïment, el que  ha afirmat que Gallardón era el ministre de l'Interior. No crec que sigui ignorància o un lapsus; a la fi, Gallardón i Fernández Díaz són perfectament intercanviables, i els altres també. Això, que sol passar amb els polítics... ara no sé si també pot passar amb els actors.

4 comentaris:

Assum ha dit...

No vaig veure la gala dels Gaudi perquè mentre buscava a quin canal la feien, em vaig trobar a la sexta amb un sucós cara a cara Mas-Gonzalez,bon gol de Jordi Evole.

Els criteris de programació de TV3 durant la vaga els trobo mancats de sentit comú sobretot en alguns casos:per exemple,perquè canvien de franja horària sense avisar la Riera, un dels serials més vistos ?
A més, com tu dius, no sabem ben bé perquè fan vaga, i mira que tenen els mitjans!!!!

miquel ha dit...

I jo no vaig veure el cara a cara del president i l'expresident perquè no recordava que era en aquella hora d'ahir. Entenc, però, que no es va desvetllar cap secret ni es va explicar cap novetat.
Ja sé que no està gairebé criticar els vaguistes, però una de les funcions de la vaga és informar els ciutadans de les reivindicacions i, com tu dius, costa saber els detalls malgrat els mitjans i els contactes que tenen aquests treballadors. Evidentment, no és per una rebaixa de sou, perquè això avui ja no crida l'atenció de ningú.

Assum ha dit...

Va ser el millor cara a cara que he vist els últims anys, estil LA CLAVE.
Molt interessant la dinàmica d'apropar posicions molt oposades.
Vaig pensar que presidents de la talla
de Gonzalez no n' hem tingut més.
Si ara tinguessim un president així,
la independència imposible.De tota manera potser si Gonzalez fos ara president potser no parlaria com va parlar o no faria el que va proposar fer.....

miquel ha dit...

Ah, Assum, ja saps que no vaig veure el debat, però González té moltes taules i parlar costa poc.
Jo potser prefereixo el primer dels presidents espanyols, i ho podria raonar.