inanitats XXV

Recupero un dia d'agost que no sé precisar quin número ocupa en el conjunt. La pluja és malenconia, llamps i trons, barrancs i torrenteres, cursileria o força, saó en el camp ai, les olives!-, miralls en basses, papiroflèxia en forma de barquet que baixa pel còrrec del carrer -un nen se'l mira i un vel, recorda-, monotonia, suavitat, observació pausada, concentració o dispersió, mort i vida, recolliment, exaltació, neteja... Potser -pot ser- plors d'alegria o de tristor. Al nostre país, la pluja -plou més ara al meu sud?- sol ser un parèntesi entre sol i sol, necessitat i desig, o rebuig. Sigui com sigui, mai no plou al gust de tothom, és cosa sabuda.

En tarda grisa,
mira el cel la morera,
plora una fulla