17.4.15

el més calent, a l'aigüera


El més calent a l'aigüera per aquest Sant Jordi. Tinc tants llibres per llegir i llegeixo tan poc que, a diferència d'altres temps, no he seguit gens la rabiosa actualitat literària. Esperonat, però, per alguns escrits d'aquí i d'allà, avui he fet un tour de llibreries. De fet, he començat amb una idea fixa, l'explico. Fa mesos, anys, que tinc ganes de llegir els poemes d' Olga Xirinacs publicats per Omicrón amb el títol d'Óssa Major: poesia completa, 1977-2009. El vaig fullejar en el seu moment i no sé perquè no va anar a parar a casa; ara, que gairebé segur que l'Olga serà la propera Premi d'Honor deles Lletres Catalanes -i no és que no hagi esta públicament reconeguda moltes vegades al llarg de la seua vida-, he pensat: va decideix-te (sóc una mica fetitxista amb aquest premi i, a més, l'Olga forma part del meu circuit de blogaires).

Resumiré i obviaré detalls. He entrat en quatre llibreries, de les grans esclar -curiós que en dues m'han atès noies de vora l'Ebre català-, i no en cap tenien el volum... Però si és del 2009! En una de les llibreries se celebrava un acte amb participació d'escriptors i editors; en el moment en què m'hi he acostat un editor proposava estratègies per arribar al públic, per fer comprar llibres. M'ha semblat inútil preguntar-li on podia trobar el llibre que buscava: em temo que el meu problema no tenia res a veure amb el que havien parlat o els quedava per parlar. Ja veuré com m'ho faig.

Per cert, damunt d'una taula he vist Lola Anglada. Memòries 1892-1984; moltes il·lustracions. M'ha agradat. L'ha editat la Diputació de Barcelona, que és qui conserva bona part de l'obra de l'autora. M'ha fet gràcia que en la presentació oficial la mateixa Diputació digués, entre altres coses: "Amb l'edició d'aquest llibre, la Diputació de Barcelona vol contribuir a ampliar la difusió d'aquesta gran artista que sovint ha estat silenciada i oblidada pel fet de ser dona, artista i catalanista." De veritat? Qui ha silenciat Lola Anglada i quan per les raons que es diuen? Noms i dates. No fa gaires anys, la Diputació -torno a recordar que té pràcticament tots els dibuixos i altre material de l'artista- va fer una magnífica exposició -segur que jo en vaig parlar- a la seua seu de Rambla de Catalunya-Diagonal; ara en prepara una altra, a inaugurar el mes de juny, al recinte de l'Escola Industrial. I segur que regalen el catàleg, que els diners els surten per les orelles.

De moment, tinc una tercera opció literària més inconcreta seguint la idea que proposa en Jaume al seu post d'ahir. En síntesi i a la pràctica (aquí podeu llegir el text sencer), es tracta de triar un llibre d'autor, genere, etc., no habituals. L'elecció em serà difícil per dues raons: no tinc clar que em pot fer decidir per un o altre llibre; segon, em temo que conscient o inconscientment acabaré decantant-me per alguna de les meus preferències, encara que sigui subliminars. M'ho pensaré. Ah, he vist la seua recopilació -la de Jaume- 23 roses per Sant Jordi (amb pròleg de Plató) al costat de la caixa d'una de les llibreries; més fàcil, impossible.

5 comentaris:

Júlia ha dit...

T'agraeixo l'optimisme sobre la possibilitat de què Olga Xirinacs sigui guardonada amb aquest premi però jo no ho veig gens clar i diria que ella tampoc, per això cal fer una mica de sorollet, ara que encara falta temps per a la concessió, gairebé un any. Ha estat tot plegat una iniciativa meva i no tinc força de convocatòria ni coneguts i saludats que hi puguin fer gran cosa, em temo.

Júlia ha dit...

Pel que fa a Sant Jordi, ja fa anys que m'embafa i poca cosa em compro aquest dia, la veritat, en boicotejo la comercialització de forma inconscient. De fet, més enllà de les novetats habituals, avui es fa difícil trobar llibres, al facebook una coneguda em va explicar com va anar al FNAC fa quatre dies i en va demanar 'algun' de la Xirinacs i no tenien res de res de res. Deuen ser molt antics, li van dir. Sovint quan en vull algun concret l'he d'encarregar, iberlibro, amazon, o algun llibreter esforçat que ja en queden pocs.

Francesc Puigcarbó ha dit...

un altre que llegeix poc com jo, el meu Sant Jordi son els encants del diumenge a la plaça del Mercat on hi ha llibres de vell, Con Júlia, la festa m'embafa una mica per excessivament comercial, diguessim que ha perdut encant i espontaneitat.

salut

Carles ha dit...

Ahir vaig fer una volta per la Llar del llibre i aquest any ho tinc complicat, entre que se'ns acumulen els llibres, els que ens fan gràcia ja els comprem... com que una mica a casa ja ens fem el St.Jordi tot l'any...

miquel ha dit...

Mai no se sap, Júlia. A vegades les iniciatives modestes acaben rodolant com una bola de neu que es va fent gran i gran. sigui com sigui, l'Olga té mèrits més que suficients per tal que li sigui concedit el premi.
M'agrada voltar carrers per Sant Jordi, però comprar llibres ja és una altra història aquest dia. De tota manera, per molt que em dolgui com a lector, entenc que ja és impossible tenir en un espai físic a la vista els milers i milers de llibres dels darrers deu anys, per dir una xifra.

A mi, Francesc, la festa encara em fa gràcia, una altra cosa és que jo hi participi activament, cada vegada menys.

Més enllà d'altres consideracions, Carles, a mi em passa el mateix, per Sant Jordi darrerament ja tinc el "cupo" cobert, però insisteixo que em continua agradant fer-hi una passejadeta.