Recordo que no fa gaire va córrer molt
l'eslògan Llegir fa guapo, que no sé si era un invent de Biel
Mesquida. Avui llegeixo que llegir fa sexi. En fi, hauré de llegir
més, encara que hi deu haver gent que necessita moltes i moltes
hores de lectura per estar mínimament acceptable. Aquests dies m'he
fixat en petits reclams d'aquest tipus en alguns llibreries de vell
i no sé si alguns són del tot afortunats, per molta gràcia que
facin. Més avall n'incloc tres mostres. Desenganyem-nos, però, que
per moltes frases estimulants que s'escriguin, l'acte de llegir, la
lectura recurrent, continua sent un misteri, un amor que no sé sap
d'on ve. Només hi ha una cosa certa, per llegir cal tenir algun
llibre a la vora (algú pot dir que ara una pantalla, és igual).
Avui es vendran més roses que llibres.
Per què són més barates? No és així, hi ha llibres per un euro,
o dos, o tres, o cap. La meua teoria és que si es compren més roses
és perquè s'esfullen més aviat que els llibres. La gent vol coses
efímeres -no posaré exemples- , encara que en públic alguns
expressin el contrari. Aquesta tarda, a quarts de vuit, he passat per
davant d'una floristeria i ja hi havia cues, a més de revenedors que
carregaven per demà; quan he tornat a passar, cap a quarts d'onze,
continuava la gent i els revenedors, i al costat d'algunes roses,
santjordis i dracs desnaturalitzats. Per cert, també hi ha alguna
llibreria que tingui obert tota la nit? Ho veieu?
Amb llibres i roses, bona diada a
tothom -fins i tot als agnòstics- , tant si sou princeses, com
dracs, com cavallers Sant Jordi.
3 comentaris:
L'altre dia vaig sentir, en una propaganda que 'llegir millora la teva conversa', em va recordar la sogra del monòleg de Capri,'hem de viatjar, que no tenim conversa'.
Si no fos que ja sóc grandeta i passo una mica de piconadores propagandístiques acabaria per no llegir res, en senyal de rebel·lia davant de tanta bestiesa filolectora.
pensa miquel que n'hi ha bastants que el d'avui és l'ùnic llibre que compren en tot l'any, i a més a més no se'l llegeixen.
Júlia, els que ens passa als grans és que sovint pensem que el que sabem ja ho saben els més joves i ens oblidem que tot són petits cicles reiteratius. Continuarem llegint, no siguis provocadora.
Però potser els servirà per immobilitzar una taula amb una pota coixa. Els llibres són tan versàtils, Francesc :-)
Publica un comentari a l'entrada