LAR DOCE LAR
Para Mauricio Maestro
Minha pátria é minha infância:
Por isso vivo no exílio.
Cacaso
(La meva pàtria és la meva infantesa:
Per això visc a l'exili)
(En els poemes curts sovint hi ha trampa, en els altres, també)
En els tebeos que llegia de petit de vegades, normalment al final d’una historieta, un dels personatges pujava en un vaixell camí de Pernambuco. Jo creia que Pernambuco –podia ser d’una altra manera amb aquesta sonoritat?- era un nom inventat que representava l’extrem més allunyat de la Terra, un lloc des del qual era impossible tornar. Més tard vaig saber –hi ha sabers que potser no calen- que Pernambuco era un territori del Brasil, però va continuar igual de llunyà. Encara més tard, la distància física continuava, però pel·lícules, llibres i persones me’l feien proper. Fa cinc dies, s’escurçava una mica més l’espai amb Antologia de poesia brasilera contemporània, publicada per Edicions de 1984, que em sembla que no figura en cap llista dels més venuts d’aquest Sant Jordi. 15 poetes nascuts entre 1935 i 1955, alguns traduïts per primera vegada al català.
Continuarà.
(Aquest cap de setmana hi ha 1002 exalumnes convocats, dels quals una mica més de 20 són del meu curs. Jo continuaré el meu exili geogràfic, que no emocional. M’envien una foto de quan teníem 16 anys –érem els més grans- i no aconsegueixo recordar tots els noms, però sí que els reconec -em reconec-. Alguns ens hem anat veient de tant en tant, però ajuntar-nos tots de cop... i trobar-ne ja a faltar algun.)
Apa, us deixo amb “Dentro de mim mora um anjo”, de Sueli Costa, amb lletra de Cacaso.
Powered by Castpost
L'HUMANISME TECNOLÒGIC I LES SEVES CONSEQÜENCIES
Fa 42 minuts