M’agraden les estructures arquitectòniques que repeteixen la mateixa pauta gairebé indefinidament –les altres també-. De vegades em produeixen un cert avorriment –les altres menys-. Posats a triar, i fotogràficament parlant, però, no sé per quines em decantaria. Depèn del dia, del moment, de la llum. En aquesta vila del Baix Empordà, acabat el mercat del dissabte i amb gairebé tothom dinant, em vam semblar que eren un dels elements estàtics més característics i plàsticament més interessants. Més dubtes: no sabria si quedar-me amb el davant o amb el darrere (prenc el sol o em bec una cervesa?).
Potser més tard, si em quedés a la vila, escoltaria un nocturn de Chopin en una festa de prometatge o de casament, o simplement esperant que m’arribés la son en una matinada fresca de primavera amb un moviment de fulles a penes perceptible des de la finestra oberta.
Powered by
Castpost
13 comentaris:
Maquíssimes, totes dues. Difícil decidir-se.
La cervesa decanta la balança.
(fas envejeta, la finestra oberta, el so dels arbres...)
A mi m'agrada molt, això de la repetició, i també la simetria, per exemple, les de Barcelona, jo les hauria fet igualetes, sempre em sembla que n'hi una, la dels ferrets, que no està acabada, és una mania, segurament. Les fotos, maquíssimes.
sí, totalment d'acord. simetria i repetició, no me'n cansaria..
molt boniques, les fotos, i molt bonica aquesta matinada fresca de primavera...
no he pogut escoltar el nocturn, catxis!
Sempre es estèticament molt agradable la simetria..
És com si d'entrada donés molta menys complicació a les neurones a l'hora de processar dades. Tot és més ordenat..
moltes moltes moltes moltes moltes moltes moltes moltes moltes moltes moltes moltes moltes moltes moltes moltes moltes moltes moltes moltes moltes moltes moltes moltes moltes moltes moltes moltes moltes moltes moltes moltes moltes moltes moltes moltes moltes moltes moltes gràcies per la teva rosa. No saps com m'agrada que em regalin flors!!!
No sóc la veu de l'experiència en aquest camp, precisament, però les fotos, la repetició, em recorda alguna cosa molt minimalista, com ara un Mertens o un Nyman. M'agrada, que consti. El davant o el darrere, no ho sé; però la cervesa i lluny del sol, això segur.
OK, doncs jo em quedo amb la cervesa, però al sol!!!
Arare_mode llangardaix
Veig que us decanteu per la cervesa -ai, ai!-i deixeu el sol a l'exterior. I una mica de cava escoltant el nocturn...?
D'acord amb tots vosaltres en la qüestió de les simetries. En fotografia, m'agrada veure-les amb zoom, amb distàncies aixafades, una mica enganyoses.
ja t'avisaré, xurri, quan tingui preparada la finestra i l'aire sigui suau.
I doncs, júlia, a veure quan veig imatges a la panxa del bou.
Benvinguda, xexe girl.
Si arribo a saber que t'agradaven tant, tant, tant, tant, tant, tant, t'hagués regalat, com a mínim, mitja dotzena de roses.
Torno a recordar, albert, que vam quedar -encara algú es farà enrere, potser jo mateix- per beure una cervesa i alguna cosa més.
M'ho pensava, arare, que tu ho voldries tot: cervesa, sol... i potser dalt d'un vaixell ;-)
ah, hanna, he solucionat el problema del nocturn. En realitat no tenia massa relació amb el post, només volia crear una mica de complicitat amb les imatges, que són de La Bisbal, i "Nocturn de primavera", de Pla, que passa en aquest poble.
(Haurem de canviar el dinar per un sopar amb matinada de primavera)
pere, jo n'he continuat parlant d'aquest dinar/sopar/cervesa amb la "mobilitzadora" ofical. Fa pocs dies vaig comentar amb ella, la meva manca de disponiblitat pràcticament absoluta, fins el 9 de juny. Si em podeu esperar bé, si no, un altre cop serà. I, parlant del tema, em van comentar, que precisament tu, no et pots fer enrere...
pere, està decidit:
dinar ---- paella que faràs tu (i sinó, no haguéssis "vacil.lat" tant de fer-la bona)
lloc --- casa meva
assistents --- tothom que vulgui o pugui venir
dia --- el que digueu vosaltres a partir del 9 de juny (per atenció a l'albert)(o final de curs, per atenció a tu)(i abans del 6 de juliol perquè tindré la casa plena d'hostes, altre cop)
beguda --- vi (del meu celler)
música --- les vostres paraules
---l'aire, l'aigua, el sol i les estrelles... ja hi són sempre
per tant, el dia serà el cap de setmana de l'1 i 2 de juliol
en fi... ja podeu anar fent llista!
ps- què et sembla,Albert, si en sóc de resolutiva???
:)
Uf, encara queda temps, mar, però el que tu diguis, excepte una cosa, jo sóc incapaç de fer una paella per més d'un trio -posa-li quatre, a tot estirar-.
doncs llavors hauràs de fer quatre o cinc paelles (depèn dels que siguem)
- solució ràpida i matemàtica
:)
(heheheheh)
un petonàs
Calcules quinze persones, mar? Quin optimisme! Mira que encara encara hauràs de posar 5 focs en marxa i tenir-me un mínim de 5 ajudants.
Només de pensar-ho...
Publica un comentari a l'entrada