passions

Moralment no puc deixar-vos en aquest dies de dejuni i abstinència sense una recepta senzilla de cuina que solucioni els vostres dubtes –indecisos com sou- a l’hora de preparar-vos un àpat humil adient a les dates als pocs que bloquegeu ara mateix.

Espero que compartiu el meu entusiasme pel bacallà perquè si no ja podeu plegar aquí.

Ingredients per al plat per a una persona (Direu: només per a una? En els blocs que llegeixo només soleu firmar un, respondré):
100 grams de bacallà esqueixat, 50 grams de tonyina de llauna (si en voleu de salada, ja us ho fareu), escarola, una ceba tendra (optatiu), un all tendre(optatiu), pebrot vermell(optatiu), dos filets d’anxova (jo, per aquest plat, les prefereixo del Cantàbric, del “Consorcio”, per exemple), olives negres de l’Aragó (res d’arbequines o olives negres dolces), un grapat de mongetes seques cuites.

Salsa:
Quatre alls escalivats, tres tomates mitjanes escalivades, 100 grams entre ametlles i avellanes torrades (més ametlles), una nyora o dos a les quals després de, com a mínim, dues hores en remull, haureu tret la polpa, una branqueta de julivert (si vull donar-li un toc refrescant li afegeixo també una branqueta de menta), sal, pebre negre, oli d’oliva i vinagre (no gaire, jo en faig servir una barreja de normal de vi –bo- i poquet de Mòdena).

Preparació:
Es barregen els ingredients segons les capacitats estètiques de cadascú, però a la base del plat hauria de quedar l’escarola i s’haurien de veure la resta dels ingredients. Al bacallà esqueixat, que s’haurà posat unes tres o quatre hores abans en remull en un recipient no massa petit, se li haurà canviat un mínim de tres vegades l’aigua, depèn del vostre gust. La ceba potser també caldrà haver-la posat en remull per treure-li la fortor (si és gran, no la poseu tota i talleu-la en trossos ben petits). L’all tendre és, com la ceba, optatiu, sempre ben trinxat, igual que el pebrot vermell.
Quant a la salsa, que tirareu per sobre el plat ja enllestit i barrejareu posteriorment, jo prefereixo preparar-la amb el morter perquè m’agrada més la seva consistència. Us deveu haver fixat que us en sobrarà molta: és perquè la guardeu per aprofitar-la per una altra vegada o bé per fer-la servir amb algun altre plat, com, per exemple, en un suquet de peix o en una esqueixada de bacallà.

No us dono indicacions sobre què més heu de menjar en aquest àpat; sovint només faig alguna cosa més de postres i vosaltres hauríeu de fer el mateix si voleu seguir l’esperit de la Quaresma.

Si haguéssim de posar un nom al plat, l’anomenaríem xató, però el puristes em sembla que no em perdonarien les heterodòxies. Podeu veure com el preparen en diverses poblacions i seguir la seva ruta en aquest web.

He estat a punt d’escriure-us una altra recepta només amb bacallà i patata, a més de la salsa, però després he pensat que potser la trobaríeu massa senzilla, fins i tot els que seguiu els dejunis quaresmals.

Ah, sí, de foto no en tinc cap a mà en aquest moment, potser demà o dissabte.

P. S. Us heu fixat que demà se celebra la proclamació de la República (75è aniversari) i la mort de Jesucrist. Paradoxes gastronòmiques per als doblement creients. Sembla que a Palma n’hi ha alguns que no acaben de digerir la doble efemèride.