13.4.06

passions

Moralment no puc deixar-vos en aquest dies de dejuni i abstinència sense una recepta senzilla de cuina que solucioni els vostres dubtes –indecisos com sou- a l’hora de preparar-vos un àpat humil adient a les dates als pocs que bloquegeu ara mateix.

Espero que compartiu el meu entusiasme pel bacallà perquè si no ja podeu plegar aquí.

Ingredients per al plat per a una persona (Direu: només per a una? En els blocs que llegeixo només soleu firmar un, respondré):
100 grams de bacallà esqueixat, 50 grams de tonyina de llauna (si en voleu de salada, ja us ho fareu), escarola, una ceba tendra (optatiu), un all tendre(optatiu), pebrot vermell(optatiu), dos filets d’anxova (jo, per aquest plat, les prefereixo del Cantàbric, del “Consorcio”, per exemple), olives negres de l’Aragó (res d’arbequines o olives negres dolces), un grapat de mongetes seques cuites.

Salsa:
Quatre alls escalivats, tres tomates mitjanes escalivades, 100 grams entre ametlles i avellanes torrades (més ametlles), una nyora o dos a les quals després de, com a mínim, dues hores en remull, haureu tret la polpa, una branqueta de julivert (si vull donar-li un toc refrescant li afegeixo també una branqueta de menta), sal, pebre negre, oli d’oliva i vinagre (no gaire, jo en faig servir una barreja de normal de vi –bo- i poquet de Mòdena).

Preparació:
Es barregen els ingredients segons les capacitats estètiques de cadascú, però a la base del plat hauria de quedar l’escarola i s’haurien de veure la resta dels ingredients. Al bacallà esqueixat, que s’haurà posat unes tres o quatre hores abans en remull en un recipient no massa petit, se li haurà canviat un mínim de tres vegades l’aigua, depèn del vostre gust. La ceba potser també caldrà haver-la posat en remull per treure-li la fortor (si és gran, no la poseu tota i talleu-la en trossos ben petits). L’all tendre és, com la ceba, optatiu, sempre ben trinxat, igual que el pebrot vermell.
Quant a la salsa, que tirareu per sobre el plat ja enllestit i barrejareu posteriorment, jo prefereixo preparar-la amb el morter perquè m’agrada més la seva consistència. Us deveu haver fixat que us en sobrarà molta: és perquè la guardeu per aprofitar-la per una altra vegada o bé per fer-la servir amb algun altre plat, com, per exemple, en un suquet de peix o en una esqueixada de bacallà.

No us dono indicacions sobre què més heu de menjar en aquest àpat; sovint només faig alguna cosa més de postres i vosaltres hauríeu de fer el mateix si voleu seguir l’esperit de la Quaresma.

Si haguéssim de posar un nom al plat, l’anomenaríem xató, però el puristes em sembla que no em perdonarien les heterodòxies. Podeu veure com el preparen en diverses poblacions i seguir la seva ruta en aquest web.

He estat a punt d’escriure-us una altra recepta només amb bacallà i patata, a més de la salsa, però després he pensat que potser la trobaríeu massa senzilla, fins i tot els que seguiu els dejunis quaresmals.

Ah, sí, de foto no en tinc cap a mà en aquest moment, potser demà o dissabte.

P. S. Us heu fixat que demà se celebra la proclamació de la República (75è aniversari) i la mort de Jesucrist. Paradoxes gastronòmiques per als doblement creients. Sembla que a Palma n’hi ha alguns que no acaben de digerir la doble efemèride.

10 comentaris:

llum ha dit...

M'ha fet molta gràcia, això dels ingredients per una persona. Home, però sempre val la pena compartir! (I si ets sol, fer el dinar per més d'un dia...)

Això sí, jo hi trauria el pebrot i les nyores...

Arare_ ha dit...

aix, que és l'hora de berenar! quina ganaaaa

ara no puc entrar als links que poses... però tornaré!
Vigila amb els nans de l'autopista

:)

I una pregunta... és la web o el web? (n'he d'aprendre fins i tot a nivell lingüístic!)

Arare_ ha dit...

Jo també l'anomenaria xató, però jo no sóc purista!!!
Caram amb els mallorquins...
Sempre hi ha qui confón les coses, amb "lo" fàcils que són!

Apa, ara si, ja he fet els deures. Em sembla que només quedem tres o quatre blocaires, tothom se n'ha anat :(

Ah! per postres... un bunyolet, ok?

jaka ha dit...

Arare, es “el web” i “la Internet” no em vull fer la “entesa” a mi m’ho va dir un dels creadors internacionals de la xarxa.

Bones vacances !!!

JosepArnau ha dit...

Quina salivera!!

pere ha dit...

Quan vulguiis ho compartim, llum. La nyora ni la notaràs, el pebrot el traurem.

Arare i joseparnau, cap problema. em dieu el dia i fet. Ja en som quatre. Els bunyols els poses tu, arare.

El que diu la jaka va a missa. En tot cas, afegeixo una nota del termcat: El substantiu web actua sovint en aposició amb funció adjectiva per formar termes relacionats, com ara pàgina web o servidor web. En alguns casos s'elideix el substantiu que actua com a nucli i el sintagma queda reduït a la forma web, que manté el gènere del substantiu elidit: per exemple, un web (masculí) per un lloc web o una web (femení) per una pàgina web.

Hanna B ha dit...

curios, a mi el bacallà m'agrada de totes les maneres excepte d'aquesta.. es que no sóc gaire fan de la barreja escarola, bacallà i salsa..
ara que la salsa, ha d'estar espectacular. això si que ho penso fer el proper cap de setmana!
posa la recepta amb patates, segur que m'encanta...!

pere ha dit...

Això rai, Hannab, en aquesta recepta, com en la majoria, tot és optatiu; si li treus l'escarola et queda una mena d'esqueixada (aleshores també has de treure la tonyina i les anxoves).
La recepta del bacallà amb patates te la dic només a tu a cau d'orella. Para atenció: es bullen les patates tallades a trossos petits, quan queda poc per acabar la cocció al gust, s'afegeix el bacallà desalat -desalar el bacallà és un art que segur que tu domines- (dos talls per persona?). Es posa al plat. A part, s'ha fet una picada d'all i julivert i s'ha afegit l'oli que es vulgui. Aixafades i barrejades patates i bacallà, es tira la salsa per sobre (pot quedar amb més o menys gust d'all segons que agafis amb la cullera la salsa de la part de dalt o de baix -on ha quedat l'all i el julivert-. La melositat del conjunt a mi m'agrada molt.
Recepta senzillíssima i ràpida de pagès en l'època que el bacallà anava barat. Sempre guardo en un potet una mica de la salsa per aprofitar-la com a complement per altres possibles plats (un peix a la planxa, per exemple).

Hanna B ha dit...

gràcies pere! m'agrada el toc d'all i julivert, això s'ha de tastar... ja et diré!

pere ha dit...

Així ho espero