desconnexió necessària

Tot i estar de vacances em sembla que estic excessivament espès i necessito una desconnexió més radical que la que em proporciona no seguir els horaris de la feina i no pensar-hi. Necessito no connectar amb les realitats de les notícies dels mitjans de comunicació durant uns dies, encara que siguin pocs, per veure si en la reconnexió posterior arribo a entendre no només el fets en si sinó també que hi ha al darrere. Us concretaré uns exemples d’avui mateix.

La inflacció interanual és del 4 %. El govern espanyol i el català, que en això segueix les directrius de Madrid, treballen sobre una previsió d’augment de l’IPC del 2 %. Per què? Si des de fa lustres tothom sap que la realitat s’avança com a mínim un punt i mig sobre les previsions que fan. Incompetència o presa de pèl? Dimissions?

L’oli d’oliva s’ha apujat aquesta temporada un 50 % (de moment no tinc problemes perquè el meu oli encara és de la collita anterior). Diuen que aquesta alça és deguda a la llei de l’oferta i la demanada i, en darrer terme, a la mala collita a causa de la sequera en territori andalús. Però si al meu poble ha plogut més que mai, que una mica més i es converteix en la Venècia catalana, i la collita, excepcional. És que encara no tenim autonomia en qüestions agràries? Solucionarà el nou Estatut, si s’aprova, aquesta situació?

Resulta que els quiosquers, que a part de vendre llibres, revistes i diaris també venien tabac, es van emprenyar molt amb la llei que els prohibia exercir aquesta darrera activitat. El govern, amb un acte de retractació que els honora, ha rectificat i ha permès que als quioscos es venguin cigarretes, això sí, el venedor tindrà una màquina homologada dintre del seu quiosc i el comprador, prèvia comprovació –visual i aproximada, imagino- de la seva edat, rebrà el seu paquet del quiosquer, que haurà dipositat l’import de la comanda en l’artefacte. No sé si també hi haurà una càmera de vídeo per confirmar, si s’escau, per part de les autoritats corresponents que les transaccions comercials s’ajustin a la llei. No s’aconseguirien els mateixos resultats si en lloc de la màquina hi hagués el prestatge de sempre? Qui fabrica aquestes màquines?

Podria continuar, però ja veieu per on va la cosa. Preguntes senzilles a situacions senzilles que no em sé respondre en aquest moment. Així que a partir d’avui i fins el diumenge amplio el concepte de vacances i potser a la tornada em serà més fàcil lligar caps. I ja començo avui. Em miro la lluna plena per sobre de l’església de les saleses i penso que demà m’enllunaré més al nord.

















P. S. M’agrada el que diu la Tina al seu bloc i estic segur que m’agradarà el seu llibre. Avui, com molts de vosaltres segurament, he rebut notícia de l’obra. Si no fos perquè la conec –virtualment-, trobaria a faltar el que se sol escriure a la contraportada i que fa que alguns es decideixin a comprar o no, encara que potser és això.
A veure si aquest any la desvirtualitzo ( la Tina) a la parada que munten al Passeig de Gràcia i em firma un exemplar. Ei, això de desvirtualitzar no acaba de sonar bé, però...