matinal

Com que m’han enllestit amb inusual rapidesa a Manso i em queda molt matí lliure, decideixo anar passejant fins a la rellotgeria Central Suiza del Portal de l’Àngel perquè pleguen i vull aprofitar els descomptes per comprar un regal d’aniversari.

Em planto a la Rambla des del carrer Tallers –el Boadas encara no té la persiana del tot pujada- i recordo que El llibreter parlava el diumenge de l’exposició Llegim del Palau Moja. Hi entro i començo a llegir les reflexions de diversos escriptors a l’entorn dels llibres i la lectura. La de Nobokov: 'Un bon lector és aquell que té imaginació, memòria, un diccionari, i un determinat sentit artístic', m’hauria pogut deprimir, perquè dels quatre requisits només en tinc un, encara que repetit; no obstant, em dic que qualsevol altre escriptor bé ho podria enfocar des d’una altra perspectiva i, a més, potser en tinc prou amb ser lector sense adjectiu. Acabades les banderoles amb els textos, hi ha l’espai on pots agafar un retolador i un simulacre de llibre en blanc, escriure el nom de la teva obra preferida i deixar-la en una prestatgeria al costat de la dels altres visitants –m’agrada aquesta oportunitat de convertir-me en codissenyador de l’exposició- . En el moment que escric el meu títol, que no dic, hi ha un altre espectador –l’únic amb qui comparteixo la sala- fent la mateixa tasca. Ens mirem de reüll, intentant esbrinar què escriu cadascú (em sembla que ell s’ha ficat un dels retoladors de l’exposició a la butxaca) . Tocant a la paret del fons hi ha físicament alguns dels llibres preferits de “famosos” -ara no me’n recordo si són sis-, per exemple, els de l’Oleguer, el jugador del Barça (en altres temps hagués estat Guardiola). La tria d’un dels famosos no m’interessa gens. Més a la dreta hi ha unes parets negres on amb guix del d’abans podem escriure per què llegim. Queda molt poc espai lliure i l’altre visitant i jo, d’esquena l’un de l’altre, escrivim, segurament menys del que voldríem, sense copiar-nos. Em diverteix l’aparent obvietat d’una frase que comença dient: “Per què la meva mare és bibliotecària”. Em queda un terç de l’exposició, però el llibreter ja en parla una mica i jo estic cansat de fer d’escriptor. Senzilla, intel·ligent, relaxant, participativa de pensament i d’obra...

A la botiga ja han venut l’exemplar del rellotge Swiss Army que buscava. Potser ho intentaré en un altre lloc encara que em costi una mica més.

M’acosto a la llibreria de vell de davant del Palau de la Música. Tampoc no trobo les revistes que buscava.

No vull caminar més i decideixo agafar el metro a Urquinaona. Puc aguantar dret les dues parades: m’agafo al metall horitzontal. La noia que tinc asseguda d’esquena just al davant meu passa les pàgines del llibre ràpidament, a penes la puc seguir: “Durante dos días Huttumen estuvo llamando ... "(pag. 111?)

(Avís: els dilluns no us deixaran entrar a l'exposició)