1.4.06

epíleg (encara l'amor i els déus) (4)

Us pensàveu que la història s'havia acabat? Doncs no.
Potser sí que algú ha viscut una segona oportunitat, però no us cregueu tot el que sentiu dir, perquè la majoria de vegades són històries sense fonament, sense proves, esperances vanes, xàfecs d’estiu que deixen la terra seca.

No quedà Orfeu menys parat amb la doble mort de l’esposa
que el poruc que va veure els tres colls del gos, i lligada
una cadena al central: el terror no va abandonar-lo
ans que la vella natura, i la pedra el cos va envair-li;
o Olen, que va desviar cap a ell del crim les sospites
i passà per culpable, o tu, dissortada Letea,
per l’orgull de la teva figura, uns cors que eren íntims
i ara són roques que al mig dels torrents de l’Ida s’aixequen.
Tot i que va suplicar per passar de nou, fou debades:
va rebutjar-lo el barquer, i encara va estar-se set dies
a la ribera assegut, ben magre i privant-se de Ceres;
prou el dolor que sentia i les llàgrimes l’alimentaven.
Va dir cruels als déus de l’Èreb, i al Ròdope altívol
es retirà, i a l’Hemos, en què els aquillons s’estavellen.

Ovidi. Les metamorfosis




















Però, per què no hi pot haver una segona oportunitat, i una tercera i una quarta...? A la fi, fa molt de temps que passà aquesta història, i els déus, com es pot comprovar, han perdut tot interès en les vides dels mortals.

Deixem ja Orfeu amb els seus planys i no vulgueu saber la seva mort terrible ( a no ser que ho demani l'audiència).

P. S. Tornant del món antic al nou (quina paradoxa que anomenem antic el que és més nou en el temps i modern el que és més vell), m’assabento de les activitats dels aprenents de déu que mai no aconseguiran superar el curs, però potser els regalaran la nota. Un exemple: “Catalunya siempre ha sido una tierra abierta sea cual sea su idioma. Siempre ha sido el lugar en que gente de otras ciudades y otros países ha prosperado y ha hecho prosperar Catalunya.Catalunya siempre ha sido buena para todos y aún será mejor. Y te digan lo que te digan, el Estatut no cambiará lo que siempre ha sido así. Convergència i Unió”. Aquest és l’espot publicitari que es pot escoltar ara en algunes emissores andaluses patrocinat per un partit messiànic que, ai las!: “no podem estar fent sempre de govern”. Quina dèria la de justificar-se contínuament, la de convertir-se en salvadors de la pàtria, que tenen aquesta gent. Aquesta publicitat, si és que cal, no l’haurien de fer els mateixos andalusos-catalans que durant tants anys han estat subvencionats en la Fira d’abril d’aquí ... o els que no han estat subvencionats? Segur que tindrien més credibilitat. Mentrestant el PP contraataca amb la mateixa història: que els andalusos no podran estudiar en català al nostre territori, com si aquesta fos la preocupació més important dels andalusos que vindran a Catalunya en els propers anys. En fi, que la mateixa misèria política de sempre.

9 comentaris:

emgiro ha dit...

Les Metamorfosis, en aquesta versió de Jordi Parramon, són un luxe deliciós...

Arare_ ha dit...

Les segones oportunitats existeixen (en dono fe)...

La necessitat d'anar pel món demanant perdó és una de les característiques del nostre país, però "ells" n'hi diuen "fer pedagogia". No creus que a hores d'ara ja han tingut prou temps de saber com som i de quin peu calcem, els catalans?

El que passa és que als del PP els va més bé (per captar vots) allò del "divide y vencerás"...
A mi em molesta el servilisme d'anar-los sempre al darrere donant explicacions per tot. De tota manera, això només és en política perquè després "no es tan fiero el león como lo pintan" i la gent "de terra ferma" (los de a pie) ens veuen "normals" no? (digue'm ingènua)

petonets!

Xurri ha dit...

Irreverentment no he pogut deixar de pensar mentre llegia que aquest Orfeu, en el llenguatge de la meva filla, és el que s'anomena "un pringat".
Serà el biaix que m'ha deixat la meva injusta patinada amb l'Eurídice al post anterior? Pot ser, pobre noi, però no m'extranya que el barquer no el volgués tornar a creuar. Hi ha situacions en les que, simplement, no tens dret a equivocar-te.
Deixem-lo plorar doncs.
Acaba en suïcidi? Seria el final lógic...

PS: suposo que el PP contraataca amb que els andalusos no podran estudiar en CASTELLÀ? o es que tot ha canviat molt i jo no he llegit la premsa???

lola ha dit...

Ni Ovidi arriba a tan gran metamorfosi, xurri.
Deformació professional, eh Pere?
Ai, he rigut.

Lola

mar ha dit...

ai, pere
porto dies que estic enfeinada (tu ja ho saps) i no he llegit els posts... i avui estic força engripada. M'ho deixo per demà, doncs (ni se t'acudeixi esborrar-los, ehhhh!!! ... que llegint-te a tu si que passo de la 36)

un petó

pere ha dit...

Ho pots ben dir, emgiro: la seva lectura és un plaer.

Totalment d'acord, arare. En tot cas, una petita observació: intentar definir els catalans, com intentar fer-ho amb qualsevol altre grup de milions de persones, és una tasca inútil. Una altra cosa és definir el govern.

Tampoc no siguis massa crítica amb Orfeu, xurri, perquè és la serp -com sempre- qui té la culpa de tot. la veritat és que el noi no s'acabarà suïcidant, sinó que l'eliminaran, però aquesta ja és una altra història.


I tant, lola, deformació professional meva i d'ells, que fa anys que no paren de fer pedagogia amb resultats més aviat tristos. Tanta pedagogia i avui llegeixo a l'enquesta dominical de "LV" que baixen punts... Ai, és que no sé que hem -han- de fer...

pere ha dit...

Comentari creuat, mar. Jo estic com tu, no en la qüestió de la feina sinó en l'altra (més o menys).

Hanna B ha dit...

quina decepció el mascle orfeu.. ja pot anar plorant..
em sembla molt raonable la proposta de que els andalusos-catalans siguin els que facin la publicitat (piasso de subvenció que té la fira d'abril, encara no me'n sé avenir!)

pere ha dit...

Aquest any sembla que l'han reduïda una mica, la subvenció. Però la festa s'ho val, no?