11.4.06

il cavallieri romano (o el romano cavallieri)


















Els acudits polítics, perdoneu-me l'atreviment d'anomenar-lo així, sovint són ben efímers . Demà ningú no se'n recordarà gaire de si un aparenta ser un cavaller i l'altre diuen que és un professor-o voldran creure que no són, per sobre de tot, polítics?-, perquè, si fa no fa, tot continuarà igual a Itàlia. Més igual si guanya Berlusconi? Bé, doncs serà que els italians que voten (molta participació aquesta vegada i potser el desempat en mans dels qui viuen fora) ho volen així.

Que entendridora la imatge de Berlusconi anant a votar amb la sua mamma vestida de color verd esperança.













Prego als qui matineu que m'informeu dels resultats.

15 comentaris:

mar ha dit...

bon dia, pere
matinar? però si avui tu has de matinar més que jo (que vagi bé...)

els resultats, aquí: http://www.vilaweb.cat/
(llegeix-los tu perquè jo no vull ni saber-ho... ja tinc prou maldecaps polítics amb els meus)

entre un romà, un polític, un professor o un cavaller... tu ja saps amb qui em quedaria

petons de bon matí

Xurri ha dit...

Són ben bojos aquests romans!!!
Sembla que guanyen els coglione, però tan ínfimament que fa vergonya aliena. I flash-backs també (serà perqué aquests personatjillus tenen aquesta dèria pels cabells negres i llisos i llustrossos? Al menys aquest no duu bigotis)

júlia ha dit...

La mamma, la mamma, què orgullosa està del nen, què bonic, no em pensava que la política italiana arribés a aquest grau d'espectacle mediàtic!! Tot arribarà... a casa nostra, també. La gent col·loca els germans i fills on pot, les mames aviat sortiran a la palestra, de moment ja ho fan les dels esportistes, per fer boca.

júlia ha dit...

Per cert, podien haver aprofitat el moment per fer un anunci de cola-cao, o no en mengen, allà?

lola ha dit...

Fixeu-vos que la mamma i el nen són clavats! La pregunta és: qüestió de genètica o de cirurgia estètica?

Lola

Arare_ ha dit...

Voleu dir que la mamma se'n va "enterar" d'alguna cosa?

Tinc un amic italià que diu que al menys a aquest (Berlusconi) ja el tenen engreixat... i que si en surt un altre l'hauran d'engreixar... no sé si té raó, no ho sé. En política ja no entenc res.

Un bacio!

pere ha dit...

Bé, el professor diu que ha guanyat ell. Deu ser una opinió objectiva. Segur que amb el romà, Mar.

Ei, xurri, no t'agradem els homes amb els cabells negres (gairebé), llisos (gairebé) i llustrosos (gairebé) i que afegim barba al bigoti...? Som uns clàssics.

...i els cunyats, cosins... (en l'esport i la política en conec uns quants). Vaig a fer una volta per Google per veure si localitzo mames dels nostres polítics, a veure que tal quedarien.

Deu ser meitat meitat, Lola. Encara que per mi que Berlusconi és adoptat (o potser adaptat).

Ai, Arare, les mares no saben mai del tot el que pensen i el que fan els fills, però el seu amor incondicional no ho necessita.
Jo també conec uns del meu poble que votaven el PP perquè deien que aquests ja tenien els diners fets. El que no recordaven és que com més tens més vols.

Xurri ha dit...

Pere, hauries de saber que un gairebé és un mon. A més, el pentinat dels que jo dic és molt particular i força semblant, oi?

Per cert, fa setmanes que vaig treure la paraula de verificació i no tinc spam...potser et pots atrevir?

Arare_ ha dit...

jo també he tret la paraula de verificació i no tinc ni idea si tinc spam... en tinc? En cas de tenir-ne... on l'hauria de tenir? au, va, traieu-me de dubtes!
Algú de vosaltres sap fer una pàgina web?

estic fent un recés perquè em surt fum del cap!!!!!!!!!!!!!!

Perdó, ja sé que això no té a veure amb les eleccions italianes... sorry,sorry!

júlia ha dit...

Pere, això de 'les mames' dels polítics té doble sentit, he, he. Per cert, veig que no ha guanyat, no pas del tot, de moment. Trobo que tots els països del volt, inclòs el nostre, tenen dues opcions gairebé al cinquanta per cent -polítiques, vull dir-. Les dues Espanyes, les dues Itàlies, les dues Catalunyes, les dues... Cada vegada el ventall és menys ampli, em sembla.

Albert ha dit...

Sí i no, júlia. El ventall de països (digueu-ne com vulgueu ara) potser sí, però el ventall d'opcions, no massa. A mi no em fan gaire gràcia aquestes divisions, per més falses, manipulades i no sé quantes coses més puguin ser. Des de sentir una mica de por, fins al desànim que em produeix que un percentatge tan elevat de la població (sí, ja sé que molts penseu que només es tracta de polítics més o menys corruptes) no estigui representada en l'acció de govern.

jaka ha dit...

A mi el Pofessore em cau molt be !!!

pere ha dit...

Tota la raó xurri.
A més, et faig cas i trec la paraula de verificació... a veure.

No, arare, de moment no tens spam, dit d'una altra menera i perquè s'entengui, comentaris normalment en anglés automatitzats que no tenen res a veure amb el post que has escrit.
Jo abans feia pàgines web, el que passa és que tinc molt mala memòria.

Júlia... per favor, que aquest és un bloc decent.

Us equivoqueu en un detall molt a tenir en compte des del meu punt de vista, júlia i albert: com a mínim sempre hi ha tres opcions clares, la tercera és la dels qui no voten en les eleccions. El seu nombre sempre sol ser més gran que els del seguidors del partit més votat. És una actitud que, sigui quina sigui la seva causa, no es pot menysprear, per molt que per la premsa només sigui una estadística anecdòtica i poc comentada normalment.

Doncs ja es veurà, jaka.

Albert ha dit...

No sé si ens equivoquem, pere. Entenc que és important saber quanta gent no ha participat en unes eleccions (com també és interessant saber quanta gent ha quedat no representada, quins partits han quedat sobrerrepresentats i quins infra, etc.). Altra cosa és atribuir un sentit específic i únic a qui no ha votat. En qualsevol cas, s'admeten propostes (potser des del poder no gaire, però des de fora, endavant).

pere ha dit...

Uf, albert, és impossible concretar les opinions polítiques en un comentari (i en un post). Responent al matís que esmentes, no puc ficar-me dintre de la pell dels que no voten ni dels que ho fan, però estic segur que en un i altre cas les motivacions són molt diverses i el que esperen igualment variat. Si algun dia ens veiem (aquell dianr que vam dir. potser?) i ve al cas, ja en parlarem (potser).