28.4.06

àngels i dimonis

LAR DOCE LAR

Para Mauricio Maestro

Minha pátria é minha infância:
Por isso vivo no exílio.

Cacaso

(La meva pàtria és la meva infantesa:
Per això visc a l'exili)


(En els poemes curts sovint hi ha trampa, en els altres, també)

En els tebeos que llegia de petit de vegades, normalment al final d’una historieta, un dels personatges pujava en un vaixell camí de Pernambuco. Jo creia que Pernambuco –podia ser d’una altra manera amb aquesta sonoritat?- era un nom inventat que representava l’extrem més allunyat de la Terra, un lloc des del qual era impossible tornar. Més tard vaig saber –hi ha sabers que potser no calen- que Pernambuco era un territori del Brasil, però va continuar igual de llunyà. Encara més tard, la distància física continuava, però pel·lícules, llibres i persones me’l feien proper. Fa cinc dies, s’escurçava una mica més l’espai amb Antologia de poesia brasilera contemporània, publicada per Edicions de 1984, que em sembla que no figura en cap llista dels més venuts d’aquest Sant Jordi. 15 poetes nascuts entre 1935 i 1955, alguns traduïts per primera vegada al català.

Continuarà.

(Aquest cap de setmana hi ha 1002 exalumnes convocats, dels quals una mica més de 20 són del meu curs. Jo continuaré el meu exili geogràfic, que no emocional. M’envien una foto de quan teníem 16 anys –érem els més grans- i no aconsegueixo recordar tots els noms, però sí que els reconec -em reconec-. Alguns ens hem anat veient de tant en tant, però ajuntar-nos tots de cop... i trobar-ne ja a faltar algun.)















Apa, us deixo amb “Dentro de mim mora um anjo”, de Sueli Costa, amb lletra de Cacaso.


Powered by Castpost

13 comentaris:

Arare_ ha dit...

Em fa l'efecte, pere, que quan un dels dos (o tu o jo) vegi les barbes de l'altre pelar, haurà de posar-les a remullar (no era una cosa semblant?)... I no et feia molta ràbia, també, que en lloc dels renecs habituals, els personatges dels tebeos diguéssin "Càspita" com si això fos el més normal del món? O que el Capitan Trueno no acabés de fer-li mai el petó a la Sigrid? O que Don Pío tingués un nebot, però no un fill? (misteris dels tebeos)... Com que ja no em ve d'aquí en la meva col·lecció de llibres per llegir "algun dia", buscaré aquesta antologia. Gràcies per la recomanació. Per cert, a la foto on ets?

mar ha dit...

bona antologia... ja aniràs posant poemes, oi?
;)

per cert, se m'en va la vista cap al centre de la imatge (?) i de peu
petons

pere ha dit...

Cada dia les remullo una mica, arare, en el sentit figurat i real: sempre a punt.
Els tebeos (i concretament el TBO) eren una font de paraules inutilitzables, màgiques. Qui no es va enamorar de la Sígrid o del capitan Trueno -o del Jabato-? Realment no li va fer mai un petó?
Estic segur que alguns poemes t'agradarien.
No et diré on sóc, de moment, però no hi ha dubte que sóc el més guapo ;-)


Aniré passant poemes, mar, fins que algú em cridi l'alto.
Doncs no: sóc el de la camisa de ratlles amb ulleres (és broma). Estic assegut i pensatiu, imaginant un post... I deies que em coneixies...

mar ha dit...

i ésclar que et conec.. ara si... i a més a més et reconec a la foto
(m'acabo de posar les ulleres)

aiii, sempre pensant, sempre pensant... (catxis)

ps- jo no et cridaré mai l'alto (en res)
:)

pere ha dit...

Si no em crides l'alto continuaré, però no estic segur que m'hagis reconegut, si fins i tot a mi m'ha costat

Arare_ ha dit...

Seguim amb l'endevinalla? Portes ulleres? (a la foto, vull dir, que ara ja imagino que si, no hi ha qui se n'escapi a certes edats, he he he) Ep! La mar té un avantatge!!!(suposo que us coneixeu en persona) I el premi per endevinar qui ets és un altre poema?

aladern ha dit...

pere, ahir vaig deixar un comentari, i..?
:(

Anònim ha dit...

A mi, això que et passava a tu amb Pernambuco, em passava amb la Cochinchina!
Assegut, amb ulleres i amb posat pensatiu? A veure, a veure...

isnel ha dit...

Ui, dec haver perdut la pràctica de fer comentaris amb cara i ulls. Sóc la Isnel.

jaka ha dit...

Pere, que vols dir amb aixó de que als poemes curts sovint hi ha trampa ?

mar ha dit...

el primer de la dreta que està ajupit (no assegut)

eii, arare, sí que jugo amb avantatge però tot i seguir sent guapo està una mica canviat (m'ha costat i potser ni així l'encerto)
;)

ps- pere, la propera cervesa la pagues tu (heheheh)

Xurri ha dit...

Em fan pànic les trobades retrospectives. Les esquivo, serà que no dec estar prou satisfeta amb el que sóc, o que encara no he perdonat les males estones que vaig passar al cole i/o a l'institut i/o a la facultat, i que m'han deixat més emprenta que les bones estones, que en devia passar també - però apenes les recordo.
Miro la foto i em sento condicionada pels teus comentaris sobre cabells negres i - gairebé... i busco barbes i no les veig... prefereixo no indagar més. només penso que segurament no ets el de la guitarra.

pere ha dit...

D'acord, mar, m'has reconegut. Pago la cervesa i afegeixo un poema en el proper post. Sí, Arare, la mar, juga amb aventatge, encara que el de la foto realment no sóc jo sinó qui era jo als 16 anys.

També m'en recordo de la Conchinchina, Isnel. Un topònim igualment misteriós i descobert més tard en la seva realitat.
M'agrada tornar-te a veure per aquí i sobretot per allà amb companyia de l'Oleguer. Petons a tots dos.

Ramon, per si tornes a passar per aquí després d'aquests dies, no sé a quin comentari et refereixes. He repassat altres post i no ho veig.

Tots els poemes tenen trampa, jaka, en el sentit que poden tenir diferents interpretacions per part del lector i també en el sentit que el poeta juga sovint amb ambigüitats o experiències que només ell coneix. en el cas dels poemes curts, com aquest del post, el lector pot tenir la sensació que ha descobert el veritable sentit del poema perquè el contingut és gairebé un aforisme i després resulta que una relectura et dóna un altre resultat. A mi m'ha passat.

Jo, xurri, des de la distància, tinc més bons records que mals records, però no tinc cap interès a passar-me dos dies rememorant batalletes. A més, ja hohe dit en altres ocasions, sóc de grup petit, i pel que sé, en aquesta trobada hi haurà vora 500 participants.
cap problema. Per si no ha quedat clar, sóc el segon de la dreta tal com es mira la foto a la pantalla, ajupit; a la meva dreta n'hi ha dos que semblen dormir (un aparenta tenir uns somnis feliços que mai no sabrem).