19.4.06

brumir i percudir

Pots mesurar la direcció i la força del vent, però no et serà possible aconseguir que deixi de bufar.

Hisao Takaku





















I...? Doncs res, que cadascú ho apliqui -o no- segons li convingui. Si deixa de bufar, bé, però si continua, potser encara millor.

Vent a favor, el que ha tingut el Barça aquesta nit. En Màrius Serra s’ha equivocat de quatre gols, encara que el resultat final, fa no fa, era el previst al seu article.

I per fer-ho més japonès, vet aquí aquests seguidors de l'equip que ara -Barça, Barça, Barça- actuen a... Voleu creure que no me'n recordo?
















Powered by Castpost
(fragment)

7 comentaris:

Hanna B ha dit...

ai que cert, m'introspeccionaré amb aquestes paraules..

Arare_ ha dit...

Doncs haurem de trimar bé les veles mentre ens anem posant a rumb!
petonets amb bon vent!

pere ha dit...

Que la introspecció et sigui favorable. Recorda, però, que el vent continuarà el seu camí, tot es qüestió de saber si te'n vols protegir o deixaràs que t'acaroni.

Algun dia hauré de venir a veure com navegues. Mentrestant, que els vents et siguin favorables.

aladern ha dit...

aquest penell és ben casolà. Està fet amb cullerots, igual que un que tenia jo allà baix i que aquell "ventet suau" que tu ja coneixes me'l va fer anar a can pistraus.

Albert ha dit...

Això del vent... És cert que farà el que voldrà, però naltros podem triar (una mica) si posar-nos-hi a favor (i deixar que el vent ens poerti...) , si enfrontar-nos-hi (i deixar-hi les nostres forces per no moure'ns d'enlloc...), si amagar-nos (posar el cap sota l'ala?). En fi, un tema això del vent.

mar ha dit...

ahir a la nit vaig anar a veure, escoltar i sentir a aquests "seguidors del barça"...
senzillament Impressionants!

(era l'estrena i m'ha fet gràcia la casualitat de trobar-los aquí...)
un somriure

pere ha dit...

És que els "vents suaus" dels sud... Aquest el vaig veure a La Bisbal, instal·lat en el balcó d'un tercer o quart pis.

I tant, albert, els vents van la seva feina i el seu efecte depèn de com ens hi posem nosaltres. Tema inacabable, certament.

Ja ho veus, mar, tu hi vas i jo te'ls recordo des d'aquí. En directe deuen ser espectaculars.
Res de casualitats, intuïa que hi aniries...