No sé l’hora, però en passar per davant de ca la Núria, imagino que el forner ja haurà fengut la massa i aviat haurà cuit el pa. Amb el deure complit, potser anirà a dormir fins que en algun moment els raigs de sol el despertin. Jo, que sempre he pertangut més a la nit que al dia i mai no me n’he plangut, restaré, com altres dies he ras, assegut al brancal del forn esperant que l’olor del pa traspassi la porta i la Nuri l’alci. Demanaré un pa de mig i aniré cap a casa: imitaré el forner o potser el venceré.
Avui la nit ha sigut molt llarga. Primer he rist amb ella, però després, no sé què ha passat, que m’he fus, he mort. Li he oferit el que sempre em demanava. “Massa tard”, m’ha dit. He exigit, he pregat, l’he omplit de promeses, les he suplit per amenaces. No hem establit cap pacte. “Masssa tard”, una altra vegada.
Ja sento l’olor del pa. No hi ha res que s’hi pugui comparar. Em fa gairebé oblidar com hem sofrit, tal volta per culpa meva. Aquesta nit tornarem a començar. Ho sé.
Quines bestieses, condicionar el contingut a l’ús d’unes formes, ni que siguin dobles verbals. No ho feu, vosaltres. Ja veieu on m’ha duit l’intent. No, no, ara no! Prou! Només em faltaria començar a intentar introduir els participis dels parlars baleàrics.
És clar que potser alguns es poden permetre fer jocs amb els verbs modals i reeixir-ne, encara que després el crítics -esperem que no els lectors- és fixin més en les anècdotes –mal del nostre temps- que en un excel·lent poema que cada cop podem tornar a llegir amb el mateix plaer i amb els altres matisos que el pas del temps ens han dut.
Gosa poder ser fort, i no t'aturis:
gosa poder ser vell, que si tens fills
un testament els fermarà ben curt.
Gosa poder que no t'agradi massa
d'anar testar per un món que s'espera.
Si et sobren fills, avia'ls una guerra.
Gosa poder donar feina a xarnegos.
Amb el teu sou, compraran vi prou agre
perquè en tres anys els podreixi les dents.
No et faci por: tu pren l'opi dels rics
(d'opi, te'n ve d'Escòcia i de Roma).
Gosa poder tenir enemics a sou.
Tu, vailet nou, confia en anys futurs.
Prou temps tindràs de fer-te amics virgilis
que et llegaran eneides a salvar.
Gosa poder fer-te persona augusta
quan tindràs temps. I avui, Octavi, noi,
gosa poder degollar Ciceró.
Barbat Alfons, emperador d'Espanya,
cosí d'un Sant i Savi tu mateix,
mira-t'hi bé, que en vindran de més savis
a historiar-te, i diran que ets mal rei:
els has perdut una bruta batalla
que ells han gosat poder-se-la fer seva.
Mira-t'hi bé, general, que una pàtria
gosa posar molta esperança en tu.
No gosis, no, poder perdre batalles.
Però tampoc no et cal guanyar-les totes.
Si tens napalm per sembrar camps del nord,
gosa poder perdre guerres del Sud.
Gabriel Ferrater
PÈNDOL
Fa 58 minuts
2 comentaris:
Quines bestieses, condicionar el contingut a l’ús d’unes formes...
i tant, però això ho pots ben bé aplicar a molts aspectes de la vida
:)
(m'agrada en Ferrater)
Ah, però si es donen les dues coses...
A mi també m'agrada, ja ho saps.
Publica un comentari a l'entrada