3, 2, 1... 0

educar v. tr. Formar (algú) desenvolupant i dirigint les seves facultats físiques, morals i intel·lectuals

Avui, mentre anava passant el dia i vivia fets relacionats amb la vaga d’estudiants contra la LOE o llegia les informacions que s’hi donaven, anava pensant que la definició de diccionari del concepte educar va perdent elements (facultats) a mesura que es va avançant en el procés que indica el verb. Tres facultats majoritàriament desenvolupades –millor o pitjor- a la primària, dues a la secundària i una als estudis superiors. A mesura que la gent es fa més gran augmenta el grau d’especialització i es comencen a tenir reticències a l’hora d’oferir una formació integral. Res, que em semblava curiós.

Per altra banda, creure que l’educació és una tasca que ha de quedar fonamentalment en el clos de les escoles, els instituts, les universitats o altres centres d’ensenyament em sembla una de les perversions comunament acceptades més inacceptables de la societat actual, que, com qualsevol societat, es creu més avançada en tots els camps que les societats del passat. Em remeto als fets.
Els centres d’ensenyament –em costa anomenar-los centres educatius- només són una part, amb diversos graus d’efectivitat, de l’inacabable procés d’educació, els únics que estan mínimament regulats –regularment regulats, irregularment regulats, irregularment irregulats...- per lleis, normatives i disposicions diverses. Més enllà d’aquests centres, queda tot un món que incideix cada vegada més en la formació de les persones i que queda completament al marge de normatives. A fora queda la realitat.

I no m’allargo. Si sou tan amables i teniu la paciència de llegir el document que enfronta realitat i irrealitat i voleu discutir-lo amb mi, estic a la vostra disposició. Sigui com sigui, potser en parlaré igualment, però avanço que em resulta una tasca fatigosa, inútil.