Acabada l’exposició sobre Gil de Biedma, a l’entresol de la Pedrera se n'ha instal·lat una d'homenatge a Joan Coromines. M’agrada aquesta sala petita de la Fundació de la Caixa de Catalunya. M’agrada per la seva irregularitat i sobretot perquè sembla feta a la mesura de la meva escassa capacitat de concentració. Domines tot l’espai d’un cop d’ull i tot és a mà. A més, es troba a uns poc centenars de metres de les meves rutes habituals: faig una petita marrada i ja hi sóc.
Abans d’anar a l’exposició –dir-ne exposició és una manera poc rigorosa d’esmentar el que s’hi pot trobar- em preguntava com es podia muntar en un espai físic com aquell alguna cosa atractiva sobre el filòleg. Què s’haurien tret de la màniga per cridar l’atenció dels coneixedors i aficionats al mestre i dels passavolants del Passeig de Gràcia?
A l’entrada, a nivell del carrer, abans de pujar les escales que condueixen a la sala, hi ha reproduïda una conversa d’en Coromines amb diverses persones per tal de fixar l’origen de la toponímia d’un poble. És una lectura seriosa i divertida alhora. Ja a l’entresol, et sembla penetrar en un forat negre (fixeu-vos en la fotografia de més avall) amb tres punts d’atenció: un moble amb 36 calaixos on es guarden més d’un milió de cèdules que Coromines va omplir al llarg dels anys per escriure els seus diccionaris, un taulell vitrina on s’exposen les llibretes amb les anotacions de les seves excursions, i algunes pantalles amb creacions de Perejaume, comissari i creador de l’exposició.
No m’agraden les exposicions on la foscor juga un paper important, encara que sigui el de ressaltar els punts de llum. No em va agradar la llum tènue que a penes em deixava veure, que no llegir, les anotacions de les llibretes –he de visitar l’oculista, és veritat-. Donat el temps de què disposava, no em va semblar convenient intentar entretenir-me amb la lectura de la totalitat de les cèdules dels calaixos. Els efectes visuals els vaig enllestir en un moment: una espècie de corbes de nivell en blanc sobre negre que es reproduïen en el sostre i que segurament feien al·lusió a les 1323 excursions de Coromines a la busqueda d’informació –i per plaer-. Els efectes auditius duren un instant: dos sonogrames del so conjunt de totes les entrades de l’Etimològic i dels topònims recollits durant les excursions. Vaig observar que aquest sons inesperats que es produïen regularment provocaven un ensurt considerable en alguns assistents, fins al punt de fer-los fer un saltet o d’amollar una exclamació de sorpresa. La lectura de dues entrades de l’Onomasticon Cataloniae va ser breu.
Ja us heu adonat que l’exposició em va decebre. Jo esperava trobar un Coromines variat, explicat des de múltiples perspectives, fins i tot controvertit, i em vaig trobar una exposició força unidimensional. Després vaig entendre que l’error era meu. Que no es tractava de mostrar el mestre en totes les seves facetes sinó que era una exposició de l’artista Perejaume titulada Amidament. Evidentment, la cosa canviava: es tractava d’una interpretació i calia veure l’exposició des d’aquesta perspectiva. Jo ja no vaig poder fer el canvi, però.
Si us voleu passar per la Pedrera, no oblideu el que us acabo de dir. I si abans voleu una informació més autoritzada, passeu-vos per l’article de Manuel Cuyàs a Vilaweb (Per cert, entre les excursions de Verdaguer i les de Coromines hi van haver les d’Alcover i de Moll , o no?-
Que no sigui dit que no parlem de Joan Coromines, deixeu-me acabar amb l’horari de treball que anotava l’1 d’octubre de 1926 i que preveia pels dies que encara passaria a Sant Pol:
7.00 Llevar-se. 7.00-7.15 Arreglar-se. 7.15-7.30 Diari del dia abans. 7.30-8.45 Dret. 8.45-9.00 Esmorzar i llegir els diaris. 9.00-10.30 Aranès: Etimologia. 10.30-11.00 Aranès: Filologia. 11.00-1.00 Natació i rem. 1.00-2.00 Aranès: Filologia. 2.00-2.45 Dinar. 2.45-3.3.30 Lectura alemany (a la platja). 3.30-4.30 (dill., dim. i div.) Llatí medieval (dim., dij. i diss.) Recerques romàniques diverses. 4,30-5.15 Català antic. 5.15-7.15 Passeig. 7.15-8.15 Lectura llatina. 8.15-9.15 Traducció del grec. 9.15-10.00 Sopar. 10.00-10.30 (dill. i dij.) Xenofont (dim. i div.) Gramàtica històrica del grec (dim. i diss.) Indoeuropeu. 10.30-12.00 A can Vives. 12.00-7.00 Dormir.
Talment com jo.
PÈNDOL
Fa 1 hora
5 comentaris:
vaig veure l'anunci de l'exposició i em va agafar mandra, perquè trobo molt bé que s'ensenyi l'obra de coromines, o de fabra, o de riba o de qui sigui, però no cal que me la camuflin (o me l'amaguin) amb foscors artístiques. també vaig pensar que tu hi aniries :)
i sobre l'horari... ai, a mi em caldria fer-ne un de semblant, però trobo que si m'ho escric tot, em canso abans de començar. i en canvi, de l'altra manera, vaig fent i fins i tot em deixo creure que fins i tot en algun moment podré improvisar alguna cosa :)
M'has fet agafar ganes d'anar-hi.
Eulàlia
No et creguis, elisenda, la experiència va ser interessant però inesperada. La veritat és que vaig anar una mica enganyat.
A mi l'horari, anàrquic, desorganitzat i de darrera hora com sóc, encara em produeix calfreds ara.
Doncs encara no ho explico tot, Eulàlia. Ja em contaràs les sensacions que et produirà trepitjar el terra (res de sabates d'agulla). M'ho passo molt bé amb la teva sèrie.
D’acord, Pere, t’haurien (ens haurien) d’haver avisat que es tractava de presentar l’última creació d’en Perejaume, i no l’obra del nostre filòleg gegantí. En quan a la postil·la sobre els horaris espartans del gran home, et diré que pel meu gust hi manquen uns espais en blanc, o que diguessin simplement “no fer res”. Qüestió de salut mental. És clar que, llavors, la seva obra segurament no hagués estat tan grandiosa, no creus?
Perejoan
D'acord amb tu quant a l'horari, Perejoan. Suposo que com a mínim devia diversificar els estils de natació i rem, i els llocs de les passejades (a can Vives és un misteri per mi). Evidentment, amb un horari semblant, i a base d'anys, fins i tot tu i jo seríem savis de reconegut prestigi.
Publica un comentari a l'entrada