preocupacions

Ramon Rovira sembla una mosqueta morta, i resulta que sota aquesta aparença s’amaga una ànima, no se sap si masoquista o sàdica, de provocador. Ahir a Àgora, programa que sempre acabo veient a mitges els dilluns, parlaven sobre el boicot als productes catalans i, com sempre, el programa va anar derivant cap a altres temes relacionats. Rovira s’havia portat dos invitats per despertar una mica els catalans de la seva proverbial somnolència: Urdaci, que sembla ser que és força conegut i a qui el programa suposo que li va anar molt bé perquè dintre de poc publicarà no sé quina parida, i Julio Ariza, que vosaltres deveu conèixer millor que jo.

Em quedo amb una reflexió d’aquest senyor que he sentit darrerament a través d’altres boques i plomes. Diu que tot avui (ahir) s’ha passejat per Barcelona: taxi, dinar a la Barceloneta ... i tot el que calgui afegir, i que la gent li deia que no tenia cap interès per l’Estatut, que se sentia més preocupada per altres assumptes (ja sabeu quins). I me’l crec, us ho ben asseguro. El que no entenc és perquè si la gent del país no se sent interessada per l’Estatut, aquest tema crea tanta preocupació en els ciutadans de fora. És que potser els arriba alguna informació que aquí no tenim? És que a l’exterior tenen una consciència política que aquí ha desaparegut? És que tenen tots els altres assumptes resolts? És que estem de moda i no ho sabem? És que pensen que no podran sobreviure sense nosaltres –ni amb nosaltres-? Quina llàstima que aquí no siguem com a la resta de la península. O és a l’inrevés?